11 de setembre: la voluntat de votar

La setmana passada un batalló de Miquelets van fer sonar unes salves d'honor davant del president de la Generalitat. El president Mas en les seves paraules posteriors va ironitzar sobre el seu ús, només per jugar i disfressats de passat, i va recordar que per sort ja no en fem servir, d'armes. Ara, per resoldre els problemes que tenim usem les eines de la democràcia, és a dir les urnes. Això passava a Talamanca (Bages), que avui és reconegut com una peça important del nostre passat perquè allà s'hi va lliurar La darrera victòria de l'exèrcit català, tal com ho expressa el títol d'un llibre molt recomanable del qual són autors dos joves historiadors: Francesc Serra i Sellarès i Gustau Erill i Pinyot.

Avui, quan falten poques setmanes per l'11 de setembre, ens convé recordar que som un poble que sap resistir i que després de les derrotes militars i de les cruels repressions que les van seguir no ha sucumbit i ha mantingut la seva personalitat. Ens ho expliquen antropòlegs i sociòlegs: és quasi un miracle que existim després de les atrocitats a què vam ser sotmesos després del 1714 i del 1939. Com que sabem que els miracles no existeixen, constatem que hi ha una voluntat molt forta que ens ha fet arribar a ser com som avui. Ben diferents de fa 300 anys i ben diferents de com érem al segle passat. Som els continuadors dels qui van guanyar la batalla de Talamanca, és a dir que som una gent que té victòries en la seva memòria; som també els continuadors dels que finalment van sucumbir l'11 de setembre del 1714. Per damunt de tot, els ciutadans catalans actuals som fets de la barreja d'aquells elements del passat amb tots els qui han vingut a viure i a treballar a Catalunya.

Per això som un poble divers que sap incorporar les diferències i que és conscient de la riquesa material i cultural que aquestes aporten. No és per atzar que els darrers 11 de setembre ens hem manifestat junts catalans amb orígens geogràfics, condicions socials i orientacions polítiques molt diferents en una confluència d'intencions i de voluntats que provoca l'admiració de molts observadors. Ens uneix el desig de construir un país millor i som conscients que tenim una feinada al davant. Sabem que el que ens proposem no és fàcil. Però la sensació de poder posar cadascú la seva empremta en el disseny del futur procura una alegria ben certa en el present.

Ara mateix el nostre objectiu és fer una gran V als carrers de Barcelona. Una manifestació de Voluntat de Votar que Volem fer Visible als nostres ulls i als del món. Un món, si ens fixem en els mitjans de comunicació estrangers, que ens mira amb atenció i amb la convicció que el nostre projecte és imparable. Volem ser molts, volem mostrar la capacitat d'atracció d'una convocatòria il·lusionant; volem també mostrar altre cop la nostra capacitat d'organització i és per això que som cridats a apuntar-nos al web: araeslhora. Perquè Volem fer-ho i Volem fer-ho bé. No es tracta simplement d'anar-hi, es tracta d'assegurar la presència de cada un de nosaltres en un compromís cívic que donarà una força molt especial a la V que dibuixarem.

Tenim un repte que, sortosament, tot fa pensar que té totes les probabilitats de ser superat amb èxit, i que consisteix a saber sumar de la millor manera possible l'impuls de la mobilització popular amb l'acció institucional dels governants.

Quan en un país conflueixen la voluntat de la majoria dels ciutadans expressada al carrer i al Parlament, i la decisió política dels seus representants legítims es pot assegurar que el futur està guanyat. Un futur que estem construint i que donarà satisfacció no només als que l'han desitjat amb fervor sinó també als escèptics, que s'adonaran que és confortable viure en un entorn on el marc polític coincideix amb la voluntat de la majoria. Un marc polític que superarà les frustracions del passat i que en canvi potenciarà els bons records que ens han de donar força per construir el futur. És amb aquesta seguretat que ens trobarem junts, el proper 11 de setembre.