Opinió

la crònica

El gegant caigut

“Gulliver, després d'haver sofert el naufragi, arriba extenuat a l'illa de Liliput. Cau damunt l'herba, i quan es desperta nota que un gran nombre de lligadures el subjecten. Els habitants de l'illa –homenets de sis polzades d'alçada, encara no un pam– estaven atònits davant d'aquell gegant caigut a terra que havien trobat a la platja. Se'l miraven admirats, sense comprendre què significava l'enorme criatura, i procuraren d'estacar-lo.” (D'Els viatges de Gulliver).

Doncs així ens sentíem, talment com els habitants de Liliput, els dies en què instal·laven I'estructura del Vol Gastronòmic, a tocar del pont de Pedra. Cap dels transeünts acabava d'entendre a què obeïa l'existència d'aquell gegant metàl·lic –la criatura–, alterant un paisatge urbà vell i conegut. Miràvem per tots costats, mentre la maniobra d'experts obrers I'anava afermant sobre la barana propera al pont. En els dies posteriors la sorpresa no va minvar, amb un flux constant de persones que expressaven amb la mirada la seva perplexitat, i donaven voltes a I'entorn per desxifrar el misteri. Els comentaris eren de tota mena. Els més benignes, de resignació davant d'un fet incomprensible. Com que per altra part no hi havia ni un rètol aclaridor, finalment la gent s'arronsava d'espatlles i passava de llarg.

Els promotors de la idea, i l'Ajuntament que hi ha donat suport, haurien fet bé de situar uns col·laboradors d'incògnit al pont de Pedra que escoltessin el que n'opinen els transeünts, els comentaris i les converses. Segurament quedarien sorpresos pel “baix nivell” dels comentaris. Temps enrere ja es va perpetrar un altre adefesi a la Rambla, amb una mena d'escala exterior que havia de traslladar gent al terrat de la sala d'exposicions. Allò va fer nosa uns mesos, no va servir de res, i al final, discretament, es va retirar. A Girona cohabitem dues menes de grups: l'elit i la plebs. L'elit està formada per reduïts nuclis, molt progressistes, que tenen idees brillants i que aplaudeixen tot allò que suposi una exhibició. Que situen la gastronomia com a primer distintiu de la ciutat menjador en què s'ha convertit tot l'àmbit central del Barri Vell; que riuen les gràcies dels nois de Can Roca; i que es meravellen davant d'un plat escàs, però ben elaborat.

Després, hi ha la plebs. Els que van fent la seva vida, sense arribar a copsar I'alt nivell de l'elit. Els que mai entendran que es pugui fer un repàs al Vol sense provocar el sarcasme. Els que tindrien una certa sensació de ridícul penjats dintre la criatura, eixugant-se els llavis amb un tovalló, davant dels transeünts. Els que prefereixen sopar discretament, i amb un cost més reduït.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.