Opinió

Pel broc gros

El perill de fer talla i enganxa sense miraments

Tura Soler / [email protected]

En un món tan rigorós com pretén ser-ho el judicial, no es dubta a recórrer al pràctic talla i enganxa

l ministerio fiscal interesa que para que se pueda proceder al visionado de los CDs i DVDs obrantes en las actuaciones, que contienen las diferentes fotografías i videos en los cuales se recogen los informes fotográficos realitzados, y concretamente las inspecciones oculares, levantamiento de cadáver, croquis de los recorridos ejecutados por los acusados así como imágenes de la diligencia de autopsia, se disponga de los medios técnicos necesarios con personal auxiliar experto en su manejo.” Aquest text que us he encastat per encapçalar l'article, com podeu imaginar, amb aquest llenguatge tan estereotipat, tot i que en aquest cas força entenedor, forma part d'una documentació del món judicial. Concretament, la part final d'un escrit de conclusions provisionals de la fiscalia, del sumari 1/2013 del jutjat d'instrucció número 4 de Girona, que a part de proposar veure fotos i vídeos en l'acte de judici, també proposa un reguitzell de declaracions de testimonis i perits i la lectura de dotzenes de folis del sumari del cas que es pretén jutjar.

Jo només hi veig un entrebanc a aquesta petició probatòria. De fet, dos. Que és difícil que es pugui visionar al judici, per més mitjans tècnics que hi posin, el vídeo corresponent a l'acte d'aixecament de cadàver i a la diligència de l'autòpsia. Més que res, perquè la qualificació de fiscalia correspon a un cas on no hi ha cap cadàver per aixecar (ja que la víctima, tot i rebre una rajada de trets dins d'un Fiat Punto, va sobreviure i ell mateix va trucar al 112) i encara menys li van fer l'autòpsia, diligència que, com és sabut per tothom, es practica només als cadàvers.

Ja sóc conscient que aquesta desafortunada errada de matar sobre el paper una víctima que encara la campa en l'escrit de conclusions del fiscal Víctor Pillado, precisament un acusador amb fama de ser extremadament meticulós i temut pels acusats i els seus advocats perquè no se li escapa detall, és un lapsus. Però un lapsus que posa en evidència que en un món tan rigorós com pretén ser-ho el judicial, on s'exigeix als togats i no togats mantenir les formes i les formalitats fins a l'extrem, no es dubta a recórrer al pràctic talla i enganxa per anar per feina i no perdre temps. El perill d'aquesta manera de procedir és que la gent desconfiï del sistema judicial.


E



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia