En record de Sita Murt
No podrem deixar d'evocar aquella dissenyadora que sabia vestir sobretot les dones amb una roba d'un excel·lent estil
Massa sovint, el glamur més o menys artificiós que acompanya el món de la moda i de la passarel·la emmascara la realitat d'una activitat que, de fet, se sosté sobre dues bases elementals ben allunyades de l'aparent sofisticació: la creativitat dels seus dissenyadors i un procés industrial eficient. La primera, com és natural, no és a l'abast de tothom i sovint determina d'una manera força intangible l'èxit futur de l'empresa; el segon, no menys determinant, sol descansar amb major solidesa quan porta darrere seu l'ajut d'una tradició ben arrelada i l'existència d'un microclima al seu voltant: un entorn que, com en el cas d'una ciutat de tanta tradició tèxtil com Igualada, i malgrat que sigui lògicament competitiu, resulta a la pràctica estimulant i potenciador de les virtualitats de cada projecte.
L'èxit evident de Sita Murt, la dissenyadora i fabricant de moda que ens acaba de deixar de manera prematura, descansava certament en tots dos components. En realitat, havia nascut en un ambient industrial entroncat en l'altre sector tradicionalment igualadí, el de l'adob de pells. Però el seu matrimoni amb el fabricant tèxtil Antoni Esteve Aguilera va encaminar-la a treballar en la preparació de mostraris en l'empresa de gènere de punt que ell regentava i a estudiar patronatge a l'Escola de Disseny Tèxtil de Ramon Folch, a Sarrià. La mort sobtada del seu marit el 1984 va marcar un moment crucial en la trajectòria de Sita Murt, que es va posar de manera decidida al capdavant de l'empresa i l'ha conduïda fins avui, amb l'ajut cada vegada més determinant dels seus quatre fills, tots estretament vinculats al projecte familiar. L'altre punt d'inflexió important en aquesta trajectòria va produir-se sens dubte amb la crisi galopant del tèxtil, que va delmar el paisatge igualadí i català fins a deixar-lo reduït a aquells fabricants que van ser capaços d'innovar de manera permanent i d'adaptar-se a les noves exigències d'un mercant profundament canviant.
Amb el pas dels anys, el balanç ha estat realment espectacular: l'empresa Esteve Aguilera SA, que utilitza el nom d'ella com a marca comercial, fabrica més de 200.000 peces l'any i atén més de 1.900 punts de venda, 400 a Espanya i 1.500 a la resta del món, amb un 20% de les vendes en botigues pròpies. Potser afectada per un creixement accelerat –així ho creia almenys la mateixa Sita Murt–, en els darrers temps, com pràcticament tothom, no s'ha pogut escapar de la crisi, però justament feia poc que acabava de resoldre de manera satisfactòria un concurs voluntari de creditors que els responsables de la fàbrica van aprofitar per reorganitzar la seva xarxa comercial.
Al costat d'aquesta trajectòria empresarial, les notícies d'aquests dies han posat l'accent en una altra base fonamental per a l'èxit reconegut del projecte: el tarannà personal de la dissenyadora i principal responsable. S'ha recordat amb justícia que Sita Murt combinava la seva indiscutible creativitat personal i el seu gust i segell inconfusibles –fets de línies pures i elegants, de tons suaus, sense estampats– amb un caràcter terriblement positiu, tenaç, valent, vitalista. Era realment una dona encantadora i decidida que va obrir-se camí de molt jove i que, solidària en tot moment amb qualsevol iniciativa sorgida a la seva ciutat, va acabar convertint-se en un dels millors exponents del tèxtil català a escala internacional.
Sita Murt ha conduït el tram final de la seva vida amb la mateixa serenitat i el mateix coratge que posava en totes les coses. Els que hem tingut la sort de poder-la conèixer i tractar lluny dels focus i de les passarel·les no podrem deixar d'evocar amb melangia i enyorança aquella veïna riallera i discreta d'un vitalisme contagiós, aquella dissenyadora que sabia vestir sobretot les dones amb una roba d'un excel·lent estil que tothom portava tant de gust. La seva mort ha estat per a tots nosaltres, certament, una trista pèrdua.
