Barça segrestat

L'hivern del 1939 el franquisme va derrotar la Catalunya republicana. Sobretot, amb l'ocupació de Barcelona, es va posar en marxa un pla de depuracions que va afectar tots els pilars de la societat de l'època. Bona part de les persones més significatives havien fugit a mesura que els rebels avançaven, però els que es van quedar es van veure ràpidament apartats dels seus càrrecs i substituïts per personatges de provada fidelitat al nou règim. Aquest és el cas de la Universitat de Barcelona, de La Caixa, de l'Església catalana o de diaris com ara La Vanguardia. Naturalment, el Barça, com a principal entitat esportiva de casa nostra, també es va veure afectat per aquesta persecució que tenia l'objectiu d'esborrar tot signe de catalanitat del club. La junta directiva va ser rellevada per una gestora formada per individus addictes a la dictadura, la majoria de jugadors van ser inhabilitats i un bon nombre d'empleats del club van quedar suspesos de sou i feina. El castellà va ser, a partir de llavors, la llengua oficial de l'entitat i, entre d'altres, les quatre barres vermelles de l'escut van quedar reduïdes a dos. Fins i tot, coincidint amb l'acte de reobertura del camp de les Corts, el 29 de juny del 1939, es van dur a terme un seguit de benediccions catòliques que tenien la intenció d'esdevenir un exorcisme per salvar un club “inducido por espíritus malignos empeñados en empañar con una política turbia y separatista las glorias alcanzadas en el terreno de juego por tan histórica entidad”.

Tot aquest període és protagonista del magnífic treball de Jordi Finestres i Xavier Garcia Luque El Barça segrestat (Ara Llibres), una obra imprescindible no només per descobrir l'etapa més fosca del FC Barcelona, sinó per conèixer amb noms i cognoms quins van ser els peons que Franco va utilitzar per intentar anorrear la catalanitat d'un club com el Barça. Bona lectura!