Opinió

LA GALERIA

Viure d'escriure

Un de cada deu escriptors pot viure de l'activitat literària

Un interessant estudi de l'AELC (Associació d'Escriptors en Llengua Catalana) assevera que la producció en català cau en picat en relació a l'escrita en castellà i que la novel·la és l'únic gènere en què l'ús del català ha augmentat. De fet, aquest treball de camp conclou que només un de cada deu escriptors pot viure de l'activitat literària. Aquestes dades tan dolentes posen de manifest que, a la nostra estimada nació catalana –al nostre país català, tan petit, delicat i sofisticat–, és impossible viure d'escriure. I la cosa va més enllà, ja que l'ús social del català també perd pistonada.

No hi ha dubte que la constatació d'aquesta feblesa sociolingüística catalana ens reafirma en l'argument, mantes vegades sabut, llegit i expressat, que només el castellà té la vida, social i literària, blindada a casa nostra, tot posant totalment en dubte el que argumenten la immensa majoria dels tertulians cavernaris de l'altiplà castellà; és a dir, que segons aquests opinadors professionals, la llengua afeblida a casa nostra seria la de Cervantes, quan es demostra empíricament parlant, que és tot al contrari. Una vegada més, es confirma que, en la qüestió lingüística, també necessitem graus molt més elevats de sobirania política. En aquest cas, no s'entén que la llengua pròpia de Catalunya, la primordial del país, és la que pateix més per a la seva supervivència. Una altra dada complidora: segons una darrera enquesta feta a la ciutat de Barcelona, només un 29'5% de les converses als principals eixos comercials del cap i casal són en la llengua de Pompeu Fabra. És clar que viure d'escriure en un país com Catalunya és terriblement difícil, però és que el futur no pinta massa bé, a menys que tots comencem a prendre consciència de la gravetat de la situació. Poder viure, d'una forma digna, d'escriure (no només novel·la) pot semblar elitista, però queda clar que si cada cop tenim menys escriptors professionalitzats, això afecta, molt negativament, també els lectors. Tot el sistema lingüístic i cultural es va debilitant, es va esgotant; la qual cosa té unes vinculacions, unes conseqüències polítiques no massa positives per a l'esdevenidor col·lectiu. En síntesi, si Catalunya vol ser un país normal i normalitzat –espero i desitjo que, molt aviat, es posin les bases per aconseguir-ho de debò–, necessitem que molta més gent del país pugui viure d'escriure. Ens cal que el català sigui una eina útil i de prestigi per poder guanyar-se la vida i, alhora, fer un servei al conjunt del país.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia