Investigació

A França no hi ha comissions d'investigació parlamentàries quan hi ha causes obertes als jutjats. És un país de bones pràctiques democràtiques i consideren que només han d'ésser els tribunals qui facin la tasca d'investigar i jutjar. A diferència dels Estats Units, on les comissions d'investigació dels polítics són freqüents i és obligatori fer-les en presència d'un fiscal que pren nota. Les comissions nord-americanes són letals en les seves conclusions malgrat que pugui haver-hi errors. Històrica va ésser la de l'assassinat del president Kennedy, coneguda amb el nom de comissió Warren perquè aleshores (any 1963) era president de la Cort Suprema dels Estats Units. En tres dies es van enllestir les conclusions per concloure que un tal Lee Harvey Oswald havia actuat tot sol en l'assassinat de Kennedy. El treball de la comissió fou criticat punt per punt per estudis ulteriors i aprovat per d'altres. Però la sentència política va ésser ferma i sobretot ràpida (tres dies). Per a Catalunya no crec que serveixi ni el model francès, on no existeixen les comissions d'investigació. Ni el nord-americà, on tenen un pes contundent. Catalunya és un país en què ens coneixem tots i com ara en la comissió d'investigació de les Caixes s'hi van veure tremolar les cames a més d'un compareixent i no va dormir ni la nit abans
ni l'endemà de la seva compareixença. Més fructífer que no pas la mala tarda parlamentària que vam viure dimarts, quan va comparèixer el president Mas en la comissió Pujol, on no es va treure l'aigua clara de gaire res. Essent amant i defensor de l'activitat parlamentària, crec que les comissions d'investigació han d'existir. Cal que el Parlament s'assabenti de primera mà de la realitat. Malgrat que els diputats no tenen ni temps ni eines per esbrinar gaire res i acaben ensenyant més les tàctiques polítiques que no pas
aclarint què està passant amb el frau fiscal. Els periodistes, sense intenció de fer gremialisme, preguntaríem de manera diferent.
Encara que contestessin el mateix...