LA GALERIA
Un preu antisocial
Cal estudiar bé la situació i observar amb deteniment les experiències del “tren a un euro” de la Catalunya del Nord
Resulta una mica contradictori que quan estem passant una època de deflació, en què existeixen molts productes (alguns de luxe) que han baixat molt de preu –cosa que encara que sembli el contrari no és bo per a l'economia ni l'ocupació–, quelcom tan imprescindible, tan de primera necessitat com és el preu del bitllet del tren convencional estigui pels núvols. No s'entén que s'abaixi el preu de la benzina (que el cotxe privat sigui preponderant i abassegador arreu del territori) que existeixin moltes ofertes (de reducció de preus) del TAV i, per contra, el bitllet del tren convencional continuï sent el gran discriminat, és a dir, que tingui un preu tan abusiu. I més, quan la reducció de salaris i l'atur elevat provoquen molta precarietat i desgràcies socials de tota mena. No hi ha dubte que el preu del bitllet de tren convencional és quelcom que els nostres polítics han de solucionar: cal que el transport públic sigui més equitatiu.
En aquesta època tan dura que estem vivim arreu del país –particularment, a les comarques gironines– des dels poders públics, els partits polítics i la societat civil caldria promoure una mobilitat sostenible que fos veritablement suportable per a la majoria de butxaques, actualment reduïdes a la mínima expressió. De fet, és una desgràcia que el preu del ferrocarril convencional sigui tan elevat (és veritablement antisocial i autènticament antidemocràtic) quan, per altra banda, l'augment de freqüències de trens a les rodalies de Girona (R11 i RG1) hagi estat quelcom molt positiu. De fet, potser caldrà/caldria iniciar una campanya explicativa i reivindicativa anomenada SOS bitllet del tren convencional per tal de conscienciar de debò els poders polítics i econòmics que el transport públic ferroviari convencional s'ha de poder aprofitar molt millor, i ha d'estar al servei del poble. No pot ser (és una aberració) que surti més a compte anar a treballar en cotxe privat que no pas en tren. Cal estudiar bé la situació i observar amb deteniment les experiències del “tren a un euro” de la Catalunya del Nord i la Regió LLenguadoc-Rosselló. És urgent que el preu del bitllet del tren convencional no sigui un impediment per tal de poder exercir la mobilitat sostenible amb tota normalitat. Ara i aquí, l'antisocial preu del bitllet del tren convencional és una assignatura pendent que s'ha d'afrontar amb voluntat política i justícia social de debò.
