Potus

Les sèries nord-americanes de caràcter polític han servit per fer pedagogia en aquest àmbit que costa tant d'entendre des de fora. Aquest acrònim, per exemple, Potus. Són les sigles en anglès de president dels Estats Units, és a dir, President Of The United States. Una manera de referir-se al president que vam aprendre mirant West wing, El ala oeste de la casa blanca. Sèries que han fet una feina divulgativa i que han marcat tendències que s'acaben imposant. En alguns casos el guió ha sigut premonitori i s'ha avançat a la realitat que després faria possible el votant. Em refereixo per exemple a fer president un candidat negre i demòcrata. Els guionistes de West wing ja n'havien instal·lat un al despatx oval abans que Obama el trepitgés. I fins i tot una altra sèrie, Commander in chief, Senyora Presidenta, ja havia previst el que és molt probable que passi el 2016, que un dona presideixi els Estats Units. Ja saben que Hillary Clinton ha anunciat que participa en la cursa cap a la Casa Blanca. Em sorprèn, però, el discurs que ha fet servir d'entrada amb l'objectiu de posar-se al costat de les famílies de classe mitjana, la que ha suportat estoicament la crisi mentre la seva, de família, no havia de patir ni una mica. Deia Clinton: “Els americans han lluitat en temps econòmics durs, però el marcador encara està a favor dels que més tenen. Així que pots fer més que només passar, pots anar per davant, i quedar-te al davant, perquè quan les famílies són fortes, Amèrica és forta.” La família –és a dir, el país– unida mai serà dividida. Dic que em sorprèn sobretot pel paper i el valor determinant que dóna a la família. Les sèries i la realitat també ens han ensenyat que la política destrossa la família del candidat. I la de Clinton ha patit de valent els embats dels llops de Washington. Ara, en la seva condició d'àvia d'Amèrica, la seva filla va ser mare fa uns mesos, encara em costa més d'entendre que, malgrat la importància que li dóna, sacrifiqui la seva, de família, per voler-se convertir en Potus.