UE i immigració
En la procedència de les víctimes (Eritrea, Somàlia, Bangladesh, Gàmbia, Síria, Nigèria, Mali...) hi ha el rastre de la misèria, la guerra, les malalties i el fanatisme
Avui hi ha a Brussel·les una cimera de caps d'estat i de govern de la UE per trobar solucions al drama que assola el Mediterrani amb l'increment de naufragis d'immigrants procedents d'Àfrica i d'Àsia. Hom espera que la reunió serveixi per reforçar les operacions de vigilància i salvament. Un nou fracàs mentre no s'abordin les causes que provoquen l'allau immigratori.
En primer lloc, el creixement de les desigualtats econòmiques a escala mundial està arribant a tal extrem que molts joves africans i asiàtics no dubten a jugar-se la vida a mans de les màfies i d'una travessa sempre plena de perills per tal de cercar una vida millor per a ells i per als seus fills, encara que el somni europeu no sigui precisament el paradís. No fa gaire un immigrant que havia arribat irregularment explicava que amb el que guanyava a Catalunya en treballs precaris podia dur les seves filles a l'escola i mantenir la seva extensa família (22 persones) al seu país d'origen.
En segon lloc, el manteniment de règims corruptes, sovint amb el suport de governs occidentals, ha donat lloc a la proliferació de conflictes armats on els senyors de la guerra fan la seva llei, però amb primeres matèries indispensables per a les indústries occidentals. Un cas clamorós és el del conflicte dels grans llacs, on l'objecte del desig és el coltan que utilitza la telefonia mòbil i que afecta la República Democràtica del Congo i els països veïns. El conflicte que ha ocasionat més morts després de la Segona Guerra Mundial. Guerra que John Le Carré va novel·lar a The Mission Song, el 2006.
En tercer lloc, l'actuació de les màfies que combinen el narcotràfic (amb noves rutes que des de Colòmbia i altres països productors de coca, passa pel Brasil i fa el salt de l'Atlàntic per arribar al Sahel) amb el tràfic d'armes i persones sota la cobertura, sovint, de grups terroristes com Al-Qaida al Magrib Islàmic. Aquesta perversa combinació està castigant les poblacions de països com ara Mali, Nigèria, Níger... i ha donat lloc a episodis terribles, com fa uns dies el cas d'un vaixell a la deriva en què una dotzena d'immigrants cristians van ser llançats per la borda per un altre grup d'immigrants musulmans. Fanatisme contra misèria en uns moments en què tots donaven la vida per perduda.
PEr acabar, l'increment d'Estats fallits provocats sovint per les accions militars dels països occidentals. El cas de Líbia, principal punt de sortida del drama immigratori que afecta actualment el canal de Sicília, és paradigmàtic. Però el mateix es pot dir de l'expansió d'Estat Islàmic a Síria i l'Iraq i de les franquícies creades en altres països. Ací, la responsabilitat dels neoconservadors és doble. D'una banda, perquè van posar fi al règim dictatorial de Saddam Hussein a l'Iraq, però també a l'Estat, com està succeint ara a Síria. De l'altra, perquè s'han atiat els enfrontaments comunitaris i, sobretot, perquè es segueixen mantenint aliances interessades (realpolitik es deia no fa pas gaire) amb països que financen els moviments gihadistes, però que són grans exportadors d'hidrocarburs.
temo, però, que de tot això no se'n parlarà a Brussel·les i, per tant, entre una mort quasi segura als països d'origen, ja sigui per la fam, per la perpetuació de malalties que fa dècades que estan eradicades en el món occidental, per la guerra o pel fanatisme religiós, seguiran havent-hi joves que es jugaran la vida per arribar al paradís europeu. En la procedència de les víctimes (Eritrea, Somàlia, Bangladesh, Gàmbia, Síria, Nigèria, Mali...) hi ha el rastre de la misèria (incloses malalties eradicades fa dècades a Occident), la guerra, les malalties i el fanatisme. Al bell mig, les màfies que trafiquen amb persones desesperades que intenten escapar de tant horror.
