La columna
Amb il·lusió
Cal explicar-los per què cal votar sí i dir-los que, si no ho fan, no han de patir, també hi sortiran guanyant
Baixaran patacades per terra, mar i aire, diran de tot i sense cap mena de vergonya perquè, finalment, s'han adonat que la cosa va de veres, que això de la independència no és una dèria de Mas i del seu cercle, sinó que és l'aspiració d'una gran part d'un poble, que el dia 27 veurem en quant es quantifica, però que ho farà d'una manera molt nombrosa. S'han adonat de tot això i les enquestes, aquestes que remenen tan bé a la cuina, aquesta vegada no hi ha manera que quadrin, i han vist, aterrats, que poden donar una majoria absoluta en escons i potser també en vots als partits sobiranistes. Han observat com les places, els parcs i els teatres s'omplien de gent amb el somriure a la cara, com no havia passat des dels primers mítings de la transició, i han vist que no en fan prou amb les amenaces dels ministres, ni amb enviar-nos a l'espai sideral, ni tan sols amb amenaçar-nos amb una sortida d'Europa que el sentit comú diu que no es produirà, o no es produirà com ells voldrien que es produís si finalment Catalunya és independent. El professor Ramon Cotarelo, molt actiu a Twitter, venia a dir als seus compatriotes que havien estat poc llestos si no s'havien adonat de tot això, però, és clar, allà hi ha mitjans que es permeten no només mentir sobre la manifestació de la Meridiana, sinó ignorar-la olímpicament a portada. Què volen que els digui si s'han cregut les seves televisions i els seus diaris, dretans, ultradretans o considerats abans progressistes. Que s'espavilin i que no pensin, com encara algú fa, que tots els catalans són com aquells que encara tenen el cove a la mà per si de cas cau algun peix. Voldran fer por, amb les pensions i amb el que sigui, però hi ha qui ho explica tot molt bé i la gent gran a la qual pretenen acoquinar té clars els seus referents i a qui ha de fer cas. Per tant, que vagin fent, que aquí el que cal és continuar informant amb il·lusió els indecisos, explicant-los bé per què els cal votar que sí i dient-los, també, que si finalment no ho veuen clar, no han de patir, que els beneficis d'un estat propi també els afectaran encara que no l'hagin votat.
