Opinió

LA GALERIA

L'arbre de la Rodona

Últimament, abans d'expressar una opinió, cal fer tot un circumloqui de caràcter protocol·lari que, depenent del tema, té les pautes marcades. Són frases fetes, prèvies, suades, dites sense gaire convicció (de tant repetir-les), verbalitzades per persones de tota índole i condició. Per exemple, si volem dir-hi la nostra sobre la darrera actuació judicial, primer estem obligats a dir quelcom així com “amb el màxim respecte a la justícia, tot acatant la resolució del jutge de sala, sense interferir amb la independència del tribunal...” tal i tal. O si el que volem és manifestar-nos sobre la permanència a la presó d'Otegi, ens veiem obligats a fer una entradeta del tipus “tot condemnant allò que signifiqui un desacatament a l'estat de dret de què ens hem dotat tots els espanyols i sense oblidar el dolor de les víctimes de la banda...”, tal i tal altre. I, precisament, si el que pretenem és posar el dit a l'ull a totes les actituds violentes, és obligatori començar la nostra intervenció amb un “desqualifiquem la violència, vingui d'on vingui” rotund que el que aconsegueix és autocriminalitzar-nos a tots igual. Ara bé, si del que volem parlar és de les conductes incíviques en el nostre medi ambient més proper, ja siguin a la nostra ciutat o al barri on vius, cal matisar d'entrada si incloem en aquest apartat ciclistes de dues rodes, automobilistes de quatre, tauletes de terrassa, bevedors de nit, embrutidors de carrer, rodamons del món, músics de carrer, joves en general (no hi poden faltar!) i administrats en particular; però mai l'administració, cal ser curosos. “No és més net qui més neteja sinó qui menys embruta” és la crossa si el que volem és opinar sobre l'estat (i la imatge) de salubritat de l'espai que habitem. Només es respecta allò que estimes i només s'estima el que coneixes i, a la metròpoli de Girona, falla la darrera de les premisses. Deixant de banda la polèmica que va generar a l'inici de l'anterior mandat la substitució dels vells contenidors per a la recollida de tot tipus de brossa pels nous recipients vigents, ja seria hora de fer una avaluació de com han anat i de quina és l'opinió dels veïns que anem a petar-hi, sí o sí: quants pedals per obrir-los encara funcionen?, quantes boques són prou amples per encabir les bosses de rebuig, de plàstic o vidre per reciclar?... Tinc posades totes les meves esperances a les taules de neteja de barri!

Ah!, sí: ara ja fa un mes es va talar a la Rodona un nou ailant (“arbre del cel”) molt utilitzat en la jardineria a Europa des del s. XVIII, quan va ser tallat deuria tenir prop de 60 anys de vida: no hauria estat sobrer que l'Ajuntament gironí ho hagués explicat amb un petit rètol informatiu clavat a les tanques, que encara avui hi són, tot esperant una explicació: només es respecta allò que coneixes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia