La columna
Fent camí
La via del referèndum acordat queda lluny, però el camí iniciat és de no-retorn. Res serà igual
Realment, hi ha algú que s'hagi declarat independentista o que hagi votat les opcions independentistes i que pensés seriosament que la independència de Catalunya seria una cosa fàcil? Que l'Estat espanyol, que Espanya, si volen, diria que sí, vinga va, facin el favor d'independitzar-se veient que és un sentiment majoritari entre la població catalana? Ara podríem entrar a discutir si ho és o no ho és, de majoritari, atès el 48% que va votar forces obertament independentistes el 27-S. Per no fer trampes, s'ha de dir que les llistes obertament unionistes van sumar força menys del 40% dels vots emesos. Per saber-ho, si hi ha majoria o no, cal segurament un referèndum, però el referèndum l'Estat no el deixa fer ni el deixarà fer mai en les actuals condicions. Que això no és la Gran Bretanya i que el moment en què l'unionisme tenia guanyat el referèndum ja ha passat. Són molts els analistes que creuen que si s'hagués fet, posem per cas, fa tres o dos anys, Espanya el tenia guanyat. Ara no, per això no el deixaran fer, ni que ho demanin molt i molt bé les forces de l'esquerra emergent a Espanya, és a dir, els de Podem. Que ells el farien, el referèndum? Mirin, potser sí i ja han dit ben clar que ells el farien per guanyar-lo, però el farien. Però, és clar, ho diuen perquè, si tot els va molt bé, quedaran quarts en les eleccions espanyoles. Això, o serà una sorpresa de primera divisió. Per tant, la via del referèndum queda lluny, molt lluny, de les aspiracions catalanes que propugnen la independència. Però precisament per això haurien d'entendre, els que volen la independència, que és important votar en les espanyoles i tenir veu a Madrid. Que no serà fàcil això de la independència ho sabia tothom amb dos dits de front. Mentre continuen les negociacions per formar govern a Catalunya, cosa que alguns que donaven per impossible fa quatre dies ara donen per fet, cal fer passos endavant. Amb franquesa, ni idea del que farà o no farà la CUP, però el que queda clar és que el camí iniciat no té retorn i que les coses no seran mai més iguals. Ara es tracta de fer que siguin millors.
