Canvi climàtic i alimentació

La recent conferència cimera sobre el canvi climàtic de París ha tingut un obvi ressò per la transcendència del fet evident que hi ha un escalfament global del nostre planeta, que ja està tenint conseqüències negatives de molts tipus, que poden empitjorar si no s'actua en conseqüència. El final de la conferència ha estat relativament esperançador, però caldrà estar a l'aguait del grau d'acompliment dels compromisos adquirits pels governs, per pal·liar els efectes de l'augment de les temperatures, de la terra, del mar i de l'aire. El gran objectiu és promoure canvis en les maneres com el món treballa, es desplaça i viatja (persones i mercaderies), viu i menja.

Una gran qüestió prèvia és fins a quin punt el canvi climàtic és degut a l'activitat humana o respon a causes alienes que afecten el nostre planeta. En temps històrics, quan la població era molt menor a l'actual i les activitats humanes de tot tipus eren molt més minses i amb poca repercussió sobre el medi ambient, ja es van enregistrar temperatures anormalment altes o baixes. Ara, però, sembla clar que l'empremta humana amb efectes negatius sobre l'entorn és un factor determinant d'aquest canvi. Així ho han posat recentment de manifest tres experts de la Universitat de Barcelona, Ileana Bladé, Carme Llasat i Javier Martin Vide, que constaten que l'increment de la temperatura mitjana del planeta en les darreres dècades és conseqüència de l'augment de gasos d'efecte hivernacle a l'atmosfera, i que aquest augment és, alhora, conseqüència de l'activitat antropogènica. De fet, com recorda la revista Science aquest desembre, els impactes de l'activitat humana sobre els ecosistemes van començar fa mil·lennis, quan els nostres avantpassats van començar a cultivar plantes i a desplaçar-se, és a dir, a “civilitzar-se”, però des de fa uns 150 anys hem iniciat un nou període geològic, que podem designar com “antropocè”, en què l'afectació sobre el nostre planeta està esdevenint insostenible. Davant d'això és responsabilitat de tots afrontar-ho tractant d'aturar els efectes negatius però, també, adaptant-nos-hi.

L'escalfament global té moltes repercussions negatives sobre la producció i la qualitat dels aliments, que se sintetitzen en l'evidència que com més escalfament global, més risc de fam. Les conseqüències negatives afecten totes les fases de la cadena alimentària. Alguns fets ja observats són ben il·lustratius. Les temperatures més altes promouen el creixement i la difusió de microorganismes vehiculats pels aliments –com les Salmonellas–, de fongs tòxics contaminants dels aliments, o d'insectes o rosegadors (rates) que trameten malalties humanes o plagues que afecten els cultius. L'increment de la temperatura del mar fa que el risc de toxines en el marisc augmenti o que baixi la població de peixos dels mars del nord, com el llenguado. Per altra banda, la contaminació de l'aire redueix el rendiment dels cultius, i l'increment de diòxid de carboni, fruit de totes les combustions, és a dir, de moltes fonts d'energia, afecta negativament el valor nutritiu de la majoria de cereals i llegums (blat, arròs, soja), com van publicar a Nature Myers i col·laboradors l'any 2014. Concretament van observar que les collites eren més pobres en ferro i zinc, dos minerals dels quals ja sol haver-hi força dèficits. Curiosament, aquests dèficits no es donen en la melca (cereal força cultivat a Àsia i Àfrica) i el blat de moro. Les dades són complexes i cal analitzar-les amb cura però la tendència és indubtablement negativa si el canvi climàtic progressa.

La indústria alimentària és conscient del problema i les grans multinacionals també s'han compromès a produir més amb menys despesa energètica, perquè el problema afecta els governs, la societat i el món dels negocis. Tots en som responsables, cadascú en el seu entorn.