Salvem la Pellingarda

La novel·lista George Sand dispensava antipatia als porcs i, de passada, als mallorquins: he conegut Mallorca gràcies als porcs, ironitzava més o menys Mme. Dupin després de compartir el vaixell de tornada amb centenars d'aquests animals negres que tant agradaven als barcelonins. Però anem al gra. Diuen els mitjans que una empresa del ram pretén erigir una granja per a més de dos mil porcs al municipi de Palau de Santa Eulàlia, poble d'una cinquantena de veïns (i d'una cinquantena més d'empadronats). Sóc fill de Garrigàs, poble veí de Palau, municipi petit que queda encaixat a l'interior de la ela majúscula que forma el meu; per això m'ha cridat particularment l'atenció la bella crònica sobre la pretesa residència porcina que portava El Punt Avui de diumenge, perquè qualsevol cosa que afecti Santa Eulàlia és com si s'esdevingués (també) al menjador de Garrigàs.

Ambdós municipis han viscut els segles compartint la cornisa que separa la plana empordanesa del terraprim; tots dos, doncs, compten amb una part de bosc, de garriga i –avui– de camps abandonats, i una altra part de terra gras, planer, fèrtil, de camps encara treballats, amb l'aigua soma i a l'abast en pous poc profunds. Aquesta part de Palau és l'escollida per situar-hi l'explotació porcina, a prop de l'Estanyet, un llogarret del municipi, i del tram de via de tren comprès entre Vilamalla i Sant Miquel de Fluvià, on hi havia el baixador de Tonyà. Afegim-hi que per aquest mateix espai passa la riera de la Pellingarda, un torrent que porta prou aigua quan plou, i que passa per Tonyà i la font Rovellada de Siurana, i desemboca al rec Madral. La macrogranja, doncs, s'alçaria en un lloc que els cursis en dirien arcàdic: terres planes i baixes, properes a les deus invisibles i als recs superficials, punt idoni per infestar l'aigua amb els rics nitrats dels orins de porc. Diuen a Palau que en deu anys l'índex d'aquests contaminants dels seus pous ha augmentat tot i les teòriques prevencions que l'administració ha establert quant al pipí porcí, i recordem que els nitrats que emporquen el subsòl de Palau talment embruten el de tota la comarca. A Catalunya hi ha quasi tants porcs com contribuents. I com pot ser? Doncs perquè la meitat van a casa Terradellas i al carnisser de la cantonada, però l'altre 50% viatja a l'Europa central i a la Xina, i, mira: u, aquests s'estalvien tots els inconvenients; dos, els propietaris de les granges n'obtenen els beneficis, i, tres, nosaltres, els badocs, participem de la quota de dejeccions, o sigui purins, és a dir pixats.