LA GALERIA
Proposta inversemblant
No és cert que els millor preparats fugirien del servei a la ciutadania
Mai no s'havia parlat tant, a Girona, del cost econòmic de la feina per fer d'alcalde o alcaldessa com aquest dies. Ni del cost total del cartipàs (govern de la ciutat), ni del total dels càrrecs de confiança contractats pel grup municipal que governa per a un mandat de quatre anys. 75.000 euros anuals és la proposta que s'ha fixat per a ell l'actual alcalde i prop d'un milió d'euros, el total del cost anual de tot l'equip de govern (un batlle més nou regidors més set càrrecs), segons he pogut llegir.
La llei de reforma local, aprovada aquesta legislatura que no acaba mai, pel Ministerio de Montoro, que regula per a tot l'Estat els emoluments que poden rebre els primers edils, especifica que per a municipis d'entre 75.000 i 150.000 habitants la xifra consignada com a màxim són els 75.000 euros que reivindica l'alcalde que va ajornar el ple que havia d'aprovar-lo perquè no tenia prou majoria per validar-lo. També és cert que les primeres autoritats de Lleida i Tarragona (amb més de 132.000 veïns) cobren per la feina 70.093 i 67.680 euros bruts, respectivament. I no és menys cert que el darrer batlle de l'altra capital catalana, Barcelona, s'havia adjudicat un sou brut d'110.000 euros, amb què assolia la retribució més elevada de totes les alcaldies de les Espanyes.
Arribats a aquest punt i coneixedors que les administracions públiques tenen l'obligació de sol·licitar tres pressupostos que passen per un jurat per a l'execució de qualsevol despesa que superi una determinada quantitat econòmica de sortida, hauríem de convenir que, a banda del programa electoral que se sotmet al referèndum dels ciutadans, hauria de ser obligatori que s'incorporés un annex que quantifiqués quant ens costarà al municipi la gestió dels projectes proposats durant la campanya. L'avaluació dels pressupostos presentats per a la tasca d'administració, lideratge i gestió de la cosa pública local –a la ciutat dels quatre rius i una sèquia– podria anar a càrrec d'uns actualitzats Jurats de Girona, un govern urbà creat el 1284 (quelcom semblant al que hem consensuat amb el nom de l'actual Generalitat).
No és cert que els millor preparats fugirien del servei a la ciutadania desmotivats pels baixos sous en relació amb el que podrien cobrar a l'empresa privada; conec un fotimer de veïnes i veïns que s'hi deixarien la pell, carregats de titulacions universitàries, fins i tot, els quals l'única retribució que voldrien obtenir és viure en una ciutat deu de debò.
