Catalunya desenfocada

A principis de l'any 2008 jo treballava en la secció d'informació local de l'edició de Barcelona d'El Punt. Llavors la regió metropolitana vivia angoixada per la crisi de la sequera que havia deixat a les últimes els pantans que l'abasteixen. Fins que la Moreneta no va intervenir amb una pluja providencial, polítics i grups econòmics proposaven solucions –algunes de ben rocambolesques, com la portada d'aigua en vaixells– i es buscaven culpables: el consum domèstic poc conscient, les piscines i els regadius de les conques de l'Ebre i el Segre, que consumien aigua barata i a sobre es negaven a transvasar-la cap a la regió metropolitana. Gairebé ningú posava el focus en la lamentable situació que fa que un 80% de la població i l'economia catalana estigui concentrat al territori que només té un 25% dels recursos hídrics naturals, a través dels sobreexplotats rius Llobregat i Ter.

A finals d'any, servidor de vostès s'havia traslladat a les terres de Ponent per cobrir informació d'aquesta part del país. Allà, el problema dels polítics i dels líders d'opinió regionals no era la manca d'aigua, sinó la falta de sensibilitat urbanita cap al monumental canal Segarra-Garrigues, la segona obra pública de la Generalitat en inversió dels darrers anys. La UE obligava a retallar zones de regadiu intensiu perquè vulneraven directrius europees, i el focus de la culpa eren els ecologistes barbuts i els polítics de saló dels despatxos barcelonins. Ningú posava el focus en la barroera tramitació d'un projecte d'agricultura intensiva que no havia tingut mai en compte la UE, ni els milionaris interessos que generava el canal i el totxo amb què es construeix.

Aquests dies, el cartell de la festa major de Lleida ha aixecat polseguera. L'artista Àngel Jové ha provocat un gran debat amb una vista nocturna de la ciutat desenfocada. La imatge en si és aparentment banal, simplista, i desagrada. Però la provocació i la interpretació oberta del cartell donen peu a molts possibles significats, que és el que ha de fer l'art. Me n'invento un: la ciutat desenfocada en un país desenfocat. I el Segre rodant riu avall, de moment tranquil mentre la Moreneta ho permeti, perquè quan torni la sequera, o els pagesos abandonin el camp a la seva sort, descobrirem que no tenim un país de veritat, sinó un cromo pixelat i incomprensible que no hi ha per on agafar-lo. Bona festa major.