Opinió

Tribuna

Per democràcia

“Per democràcia i dignitat, demà, 26-J, no pot haver-hi ni un vot demòcrata que es quedi a casa

Per democràcia, els ciutadans hem d'arraconar aquells que mantenen l'Estat de matriu franquista. L'avortada ruptura democràtica ha comportat que la major part dels aparells de l'Estat continuïn tenint en les seves direccions nissagues familiars vinculades al franquisme que practiquen impunement la confusió dels tres poders. On l'executiu s'imposa sempre al legislatiu i al judicial. I on el poder econòmic oligopòlic sustenta

l'hegemonia mediàtica i del discurs. I la repartidora burocràtica i de subsidis fan la resta, per preservar un terra alt de suport demoscòpic entre els electors geriàtrics de l'Espanya desèrtica i les bases funcionarials o dependents. Per democràcia, almenys a Catalunya, aquells que donen suport a l'ús esbiaixat dels aparells de l'Estat amb fins partidistes, haurien de passar de ser la força més minoritària, a una posició marginal.

Per democràcia, els ciutadans haurien de bandejar aquells que es volen fer un espai polític sobre la base de la promoció de l'odi ètnic i cultural. Aquells que fan d'un fals conflicte lingüístic i simbòlic la seva carta de presentació a les Espanyes, però que no evitaran rebre un correctiu pel simple fet de tenir un cap de llista d'origen català. Aquells que sota un discurs de formes liberals amaguen un autèntic programa de transvestisme del falangisme jacobí i unitarista més tronat i autoritari. Aquells que s'omplen la boca de defensar l'economia de mercat i estan a sou de l'Ibex monopòlic que vulnera les més bàsiques igualtats d'oportunitats empresarials.

Per democràcia, caldria deixar al seu lloc aquells que per mor de la unitat del partit estatal es deixen reiteradament trepitjar per les tàctiques i estratègies dels barons dels territoris de la Gran Castella i l'Àndalus. Aquells que callen davant els casos de corrupció i de portes giratòries que uneixen el seu partit, autodefinit com a progressista, amb la casta més casposa de l'Estat. Aquells que no dubten a buscar vots amb una demagògia anticatalana que els apropa a una de les constants de l'Espanya negra: la persecució de l'enemic intern sigui jueu, morisc o català.

Per democràcia, a Catalunya si més no, faríem bé de no posar cap esperança en aquells que ens tornen a vendre un programa de reforma de l'Estat que ja vam intentar fa més de deu anys amb un govern de coalició d'esquerra nacional, gràcies al qual es va poder realitzar la prova del cotó fluix sobre la viabilitat de canvi del model d'Estat. Aquells que ens volen revendre el programa de Maragall i Carod com si no hagués passat una dècada i ja no en sabéssim el seu sostre. Aquells que ens venen un canvi social “superguai”, sense ni tan sols plantejar en el seu programa el canvi de règim. Com es pot avançar cap a la justícia social en el marc d'una monarquia corrupta hereva del franquisme?

Per democràcia, seria bo que aquells que protagonitzen el trànsit de passar

del partit representant del règim a Catalunya a un partit rupturista, ho fessin de pressa i amb totes les garanties. Que ho fessin deixant a l'ostracisme tots els antics responsables de pràctiques de dubtosa qualitat democràtica; i que en la mesura que existeixen són un llast en la construcció d'una nova democràcia de marc català.

Per democràcia, seria bo que anessin predominant a Catalunya aquells que

proposen l'autèntica revolució, que és la democràtica, de crear una República amb allò que significa: canvi de règim i canvi d'Estat. Especialment la gent que fa més temps que lluita per aquest objectiu. I que aquells ultrarevolucionaris que han posat en risc aquesta revolució

possible, fent el joc a la reacció, tornin a un suport marginal.

Per democràcia i per fraternitat, la millor aportació de la ciutadania de

Catalunya a l'arribada de les plenes llibertats a Espanya és accelerar el seu propi procés constituent, ja que sense la participació catalana en la governabilitat de l'Estat, a Madrid només hi ha una possibilitat real de govern: la Gran Coalició, explícita o implícita, de partits del règim. Podemos mai tindrà la majoria social, llevat que muti cap a un PSOE refundat. Per tant, només sense Catalunya, les classes populars de les Espanyes s'hauran de mirar al mirall per conèixer-se i saber si s'agraden.

Per democràcia i dignitat, demà, 26-J, no pot haver-hi ni un vot demòcrata que es quedi a casa. Només una mànega amb un cabdal inaturable de vots pot escombrar les tones de porqueria generades pels aparells de l'Estat, pagats amb els nostres impostos, contra les llibertats. Contra els ciutadans.

Contra la República.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia