Opinió

De set en set

Gent lliure

A Talin, la capital estoniana, és freqüent percebre que hi ha gent que és feliç de sentir-se lliure

Passat demà farà 25 anys que Estònia es va emancipar de la Rússia soviètica que havia oprimit aquella vella nació. En successives èpoques remotes els estonians havien estat dominats per danesos, suecs, finlandesos i alemanys. No és l'únic poble de l'àrea bàltica que al llarg dels segles ha patit invasions i annexions forçades. Finlàndia ha experimentat també en la seva història la pressió directa de suecs i russos. La influència d'uns i altres encara es fa palesa en molts aspectes de la seva vida social i cultural. Un cas semblant és Polònia, país que ha sofert en més ocasions la cobdícia dels seus veïns a banda i banda. He visitat fa poc aquests tres estats finalment independents, dos d'ells (Finlàndia i Estònia) amb menys habitants que Catalunya. Aquests viatges m'han permès copsar estats d'ànim de persones senzilles, taxistes, cambrers, guies, botiguers, que tenen la memòria familiar d'antigues ocupacions militars més o menys duradores, i la memòria més recent, en el cas d'Estònia, de l'opressió estrangera. A Talin, la capital estoniana, és freqüent percebre que hi ha gent que és feliç de sentir-se lliure tot i haver renunciat a un cert benestar. És gent que enyora avantatges materials que tenia fa un quart de segle, amb el règim anterior, però que admet que pesen més les virtuts de la llibertat en tots els àmbits, començant pel nacional. Si hi hagués un referèndum per una nova annexió a Rússia hi ha la impressió que guanyaria l'opció de seguir lliures. No els dol l'emancipació.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.