Quan llegeixis aquestes línies és molt probable que t'estiguis preparant per anar cap a Barcelona, si no és que ja hi estàs anant. Amb la il·lusió intacta, com en els anys anteriors, uniformat per a l'ocasió, amb el punter acolorit, amb ganes de cridar ben fort que res no aturarà la voluntat dels ciutadans. I allà et trobaràs amb una munió de gent, milers i milers i milers i milers de persones, que, com tu, per res es perdrien aquesta cita. I t'envairà l'emoció, una vegada més, i el cor se t'accelerarà, perquè arreu, fins allà on pugui arribar la teva mirada, només veuràs estelades, somriures i punys alçats. Gent gran, jovent, mainada, famílies, parelles, amics... I el so serà eixordador, i el clam serà unànime: independència, independència, independència.