Viure sense tu
L'interruptor
En la campanya ha costat que es fes la llum
Avançar a les palpentes pel passadís fins a trobar l'interruptor. De petit a la casa vella del carrer de les creus, de trespol irregular, buscava aquella taca de ceràmica blanca, i la feia girar, com qui peta els dits, perquè els electrons fessin via per aquell cordó trenat, que avui no voldrien ni uns aprenents de lladres de coure. De més gran els interruptors de la llum han esdevinguts plans i amples, quadrats, paret avall. En un interregne, quan el plàstic va arraconar els interruptors de ceràmica, es van aprimar i els havies de continuar buscant a l'altura de l'orella fent-los anar amunt i avall fins a sentir un clic. Tots aquests tipus d'interruptor conviuen amb cèl·lules fotoelèctriques que fan que es faci la llum només quan detecten que algú ha entrat en l'espai que han d'il·luminar. Conviuen tots perquè la societat és diversa i perquè els plans de rehabilitació d'habitatges, els de sostenibilitat i eficiència energètica, avancen justament a les palpentes.
Hi ha qui alguna vegada ha comparat aquest procés que viu Catalunya en clau política, i que demà tindrà el retrat de les urnes, en prémer un botó, un polsador, un interruptor. Si fos així de fàcil, diuen, tindria clar el determini. Però en aquesta campanya llarga que ens remet al 9-N, i la persistent reivindicació al carrer, el que ha costat és que es fes la llum. Qui és partidari de mantenir l'statu quo, aquell oi que encara se sentiria més còmode amb uns quants decrets recentralitzadors més, no ha volgut ni que es plantegés el debat, i, quan s'ha acostat la data de votar, o bé diu que no s'ha debatut, o ha emmetzinat l'aire amb febles recriminacions paternalistes, o l'ha boicotejat falsejant dades i fins respostes de la Comissió Europea. És clar que és més fàcil polsar un interruptor, però per veure-hi clar necessitem que no ens tallin el corrent. És més fàcil fer-lo girar, però mai et podràs estalviar el desgast d'un canvi tan transcendental com el que s'augura en funció dels resultats. Perquè al final es tracta de no dependre de qui et subministri l'energia.
