Va ser el 2012 quan Isabel Cuñat es va començar a implicar en l’ANC d’Argentona, el seu municipi. Actualment és la tresorera de la secció local i, juntament amb altres voluntaris, s’encarrega d’aspectes logístics com, per exemple, organitzar els autobusos per prendre part en les diferents mobilitzacions.

Crec que sí. Em consta que la majoria dels ajuntaments de la comarca estan per la feina i, pel que he anat copsant, veig la gent amb il·lusió i amb ganes de dipositar el seu vot el dia 1 d’octubre.

Per part de la gent que hi estem implicats, veig aquest moment molt engrescador, i que s’afronta amb molta il·lusió.

La posició de l’Estat és inqualificable. Mirant enrere, el govern central ja va ser el principal responsable de la retallada de l’Estatut. En aquest sentit em pregunto: què volen ara? Si ells s’ho han buscat! El que trobo incomprensible és aquest no, no i no. I encara més després que moltes vegades se’ls ha demanat de dialogar. De fet, més que incomprensible ho veig demencial. El govern de l’Estat té tota la culpa que nosaltres estiguem en aquest punt, tot i que també es podria mirar des de la perspectiva que estem aquí gràcies a ells.

De moment està fent el paper que li toca, ja que, avui dia, no tenim un estat propi. Crec que després farà com amb els altres països que han esdevingut independents i que ha reconegut com a tals. Penso que a Catalunya també la reconeixerà. Vull remarcar la feina que en aquest sentit està fent la Generalitat.

No ho sé (riu). Esperem que guanyi el sí. També espero que, amb tota normalitat i tranquil·litat, les persones que no volen el sí acceptin democràticament el resultat. A partir d’aquí s’haurà de donar tota la confiança al govern que tenim. Per a la gent de la meva generació, es tracta d’un moment extraordinari.