Política

Joan Lluís Bozzo

Actor i director teatral

“Cal retornar al país coses que li han pres brutalment”

L’actor i director teatral, número 70 de Junts per Catalunya, diu que és una llista de país i que s’hi presenta perquè Puigdemont és el president

El 21-D és un pas: estem fent un recorregut llarg, i és això, un pas. En faltaran uns quants més per arribar a l’objectiu

L’actor i director teatral, cara visible de Dagoll Dagom i creador de diverses sèries televisives, es presenta en el número 70 de la llista de Barcelona de Junts per Catalunya. Acaba de publicar Pepe i jo, sobre la seva relació amb Pepe Rubianes, el seu millor amic.

Què en diria Rubianes del fet que vostè vagi en una llista electoral?
Pepe fa vuit anys i mig que no hi és i tinc pudor en posar paraules en boca seva. Imagino que estaria content amb el llibre i que se n’alegraria que anés a la llista.
Per què hi va?
Penso que Puigdemont és el president de Catalunya i que cap de les maniobres que s’han fet invaliden la seva presidència. La seva vàlua i el seu valor com a president estan certificats pel vot del poble de Catalunya, i això no es pot esborrar.
Era partidari d’una llista unitària?
Sens dubte, però no em preocupa. No he aconseguit entendre les regles de la llei D’Hondt i potser el fet que hi hagi tres llistes pluralitzarà més el vot.
Va ser a Bruges...
Em va impressionar. La consellera Ponsatí i el conseller Puig estaven molt emocionats. Era la imatge de persones a l’exili patint les conseqüències d’una persecució policial i judicial. Estan controlats i sense seguretat tot i haver estat amenaçats de mort. Pitjor és estar a la presó, però allà vaig veure la imatge del que és una persona exiliada.
Què va pensar quan va saber que marxaven a l’exili?
Em va semblar una idea excel·lent. Jo els hauria dit que marxessin tots. La ignomínia d’haver de trepitjar una presó espanyola em sembla desmesurada i els hauria evitat patiments.
La societat catalana com paeix l’1-O?
Ha deixat una marca profundíssima, històrica. L’1-O ha de passar a substituir l’Onze de Setembre. L’1-O, el poble desarmat va sortir a defensar a pit descobert la democràcia, el seu país, la seva dignitat personal, les llibertats. I la transversalitat dels que van defensar les escoles, la força de persones grans i joves, va ser un acte impressionant. Ja és una efemèride de la nostra història, un símbol de Catalunya, el dia de la llibertat de Catalunya.
Espera molta p
articipació el 21-D?
Sí. Nosaltres no som una força ni un partit que va amb tacticismes electorals. Som demòcrates i per tant el que volem és que voti tothom i que tothom expressi lliurement la seva opinió i respecti el resultat final.
Tornem a demanar democràcia i llibertat. Estan en perill?
Cal defensar els valors de la democràcia després de l’1-O, de l’empresonament dels Jordis i de mig govern, i de l’exili del president i uns consellers. És un valor que cal defensar perquè ha estat atacat. No s’està respectant la llibertat d’expressió. Prohibir els llaços, el color groc, com si això tingués rellevància quan hi ha candidats empresonats... Això sí que és rellevant, i la Junta Electoral ho hauria de qüestionar.
Què cal fer el 22?
Actuar amb astúcia. Ens hem de posar sota l’advocació d’Ulisses, l’heroi astut que empra la intel·ligència per tal de tirar endavant i retornar al seu país. Estic convençut que hem d’evitar la definició de jornada definitiva, decisiva. Estem fent un recorregut llarg i cada vegada fem un pas més. I se n’han de fer uns quants més, de passos. No podem generar frustració. Si ens aturem i mirem enrere veurem que des del 2010 s’ha fet molt camí. Cal anar fent passos fins que arribi el que la majoria del poble vulgui. Sempre respectarem el que vulgui la majoria del poble de Catalunya.
Es troba còmode en la seva llista?
És una llista de país. Una molt bona idea del president. L’opció per retornar al país coses que li han estat preses brutalment.
Va pensar que calia anar a les eleccions quan van ser convocades per Rajoy?
Absolutament. Soc el president d’una agrupació teatral que es diu Teatre amb R de República i en la primera reunió tots vam acordar que faríem tots els possibles per fer servir aquestes eleccions per reafirmar les nostres posicions i que no els deixaríem l’espai lliure.
Vostè va parir ‘Oh! Europa!’...
Hem tingut un desengany amb els valors d’Europa. No amb els governs d’Europa. Els mitjans de comunicació d’Europa i d’Amèrica s’han bolcat molt clarament a favor de Catalunya. Els governs és una altra cosa. He vist Europa no com a defensora de la justícia i la democràcia, sinó com una unió de banquers.
També va escriure ‘Oh! Espanya!’.
Ens hem d’entendre amb Espanya a l’hora de fer una desconnexió civilitzada, pensada, ben estructurada. El que no crec és en un acord fàcil. Si mai han cedit un mil·límetre seria estrany que ara cedissin uns metres. Tinc un gran amor per Espanya, però tal com s’han esdevingut les coses, sembla clar que hem de ser dos països diferents.
Què ens juguem el 21-D?
Fer un pas més per reafirmar-nos i acostar-nos a la sobirania. És un pas més que ens ha de permetre fer-ne un altre, i després un altre. Ara, aquest és molt important per no trontollar.
Com es comportarà el govern espanyol?
No ens ho posaran fàcil. No han acceptat cap votació que l’hagi posat contra les cordes. Es tracta de veure com ho acceptarem nosaltres i la resta del món i de com ho haurem de gestionar. És un reafirmament del poble. Hem de reafirmar-nos i, si pot ser, augmentar el suport a l’independentisme. Si fem una passa enrere, obrirem la possibilitat que passin coses indesitjables, però, atenció, seria només una passa enrere, i ens en queden moltes per fer endavant.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.