Política

Multa i denúncia a la campanya del ‘Brexit’ per despeses irregulars

La comissió electoral sanciona el Vote Leave amb 68.700 euros

May evita una nova revolta ‘tory’ en obtenir l’aprovació de la llei de comerç al Parlament

La comissió electoral britànica ha decidit multar la campanya oficial del Brexit, Vote Leave, per haver violat la llei electoral i gastar 560.000 euros més del que li corresponia en la campanya del referèndum de 2016. El màxim eren 7,8 milions. La trampa, segons la comissió, va ser donar 760.000 euros a Be Leave, un grup juvenil liderat per Darren Grimes, que va fer servir per pagar a la firma tecnològica AIQ en un traspàs que no va ser registrat.

La comissió va remetre la seva investigació a la policia, que probablement obrirà una investigació penal. També va denunciar el responsable de Vote Leave, David Halsall, i el fundador de Be Leave, Darren Grimes. Grimes va ser multat amb 22.500 euros, i Vote Leave ho va ser amb 68.700.

“Hem trobat prou evidències que els dos grups [Vote Leave i Be Leave] van participar en un pla comú”, va explicar un portaveu de la comissió electoral, que va denunciar que Vote Leave va rebutjar col·laborar en la investigació. Un portaveu de Vote Leave, per la seva banda, va afirmar que la investigació “conté moltes acusacions falses i afirmacions incorrectes”.

L’altre afectat, Darren Grimes, va declarar: “He estat perseguit durant els últims dos anys per gent poderosa per res més que haver-me involucrat en un procés democràtic i per haver estat al costat guanyador.”

La firma canadenca AIQ, encarregada de la campanya a les xarxes socials, va rebre el 40% del pressupost de Vote Leave. En total va rebre 3,9 milions d’euros de quatre campanyes pro Brexit: Vote Leave, Be Leave, de Veterans for Britain (multat amb 280 euros) i de Partit Unionista Democràtic (DUP) nord-irlandès. AIQ està vinculada amb Cambridge Analytica, acusada de robar dades de Facebook per afavorir la campanya de Trump.

La comissió també està investigant l’altra plataforma del Brexit, Leave.EU, no oficial, liderada pel multimilionari Arron Banks, i que va ser sancionada al maig amb 78.800 euros; i la directora executiva de la campanya Liz Bilney, denunciada a la policia. Banks, a qui es vincula amb Rússia i amb Trump, va qualificar les acusacions com “un atac políticament motivat”.

El laborista proeuropeu Lord Adonis considera que “aquests diners extres que van gastar van ser decisius perquè el resultat va ser molt ajustat”. No obstant, no creu que s’hagi de convocar un nou referèndum com reclama l’exministra tory Justine Greening.

Enfrontament

La confusió que hi ha ara mateix dins del govern conservador sembla difícil de solucionar. En la votació de dilluns a la nit de la llei de duanes, la primera ministra, Theresa May, va haver d’acceptar quatre esmenes del grup anti-Brexit del seu partit. Això va provocar que el sector pro Brexit també del seu partit se li rebel·lés perquè considera que les concessions bloquejaven el pla que començarà a negociar demà a Brussel·les. May va tirar endavant la llei per només tres vots.

Ahir a la tarda, May va evitar que els rebels del seu partit tiressin endavant una esmena a la llei de comerç post-Brexit per quedar-se dins de la unió duanera per 307 vots a 301. Una derrota hauria provocat la ira dels brexiters tories.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.