Merkel cedeix el timó de la CDU a la seva candidata
Els conservadors alemanys trien per un avantatge mínim la lleial secretària general, Annegret Kramp-Karrenbauer
La derrota del dretà Merz dona cert oxigen a la gran coalició de govern
Va ser una victòria ajustada, com acostumen a ser darrerament les d’Angela Merkel, cada cop més afeblida en el seu poder, però d’alguna manera immunitzada encara contra la derrota. La seva secretària general, la lleial Annegret Kramp-Karrenbauer o AKK, com l’anomena tothom, va guanyar la cursa per la successió per un 52% contra el 48% del seu rival dretà, l’antic enemic intern de la cancellera, Friedrich Merz. El tercer aspirant al lideratge del partit, el ministre de Sanitat i també crític amb la cancellera, Jens Spahn, va quedar arraconat en la primera volta de les votacions entre els 1.001 delegats del congrés de la Unió Cristianodemòcrata (CDU). Merkel va tenir així el seu comiat com a presidenta del partit, després de 18 anys, sense terratrèmol polític, però sense presumir tampoc de gran victòria.
La cursa per succeir Merkel al capdavant del partit que ha dirigit des del 2000 havia precipitat la necessitat de la pragmàtica cancellera de calmar les aigües dretanes del partit. L’octubre passat va anunciar que no aspiraria a la reelecció com a líder de la CDU, tot i que continuarà dirigint el govern durant el que queda de legislatura –fins al 2021–. Aquest serà el seu últim mandat.
Amb aquesta retirada a mitges es van precipitar els aspirants dretans a assumir la direcció del partit. Merz va creure arribat el seu moment de tornar a la primera fila, després d’una dècada i mitja de deixar-ne les estructures. El seu propòsit era recuperar l’electorat perdut cap a la ultradreta i donar un segell pròpiament conservador a la CDU, va dir davant els delegats. AKK, més conservadora que la cancellera, però no tant com aquest antic rival, va guanyar-li la partida, des de posicions assenyades i no rupturistes. El gir de la CDU a la dreta és un fet. Però amb AKK, Merkel no ha de témer conspiracions ni maniobres internes no digeribles per als socialdemòcrates, socis de la gran coalició.
Merkel es va acomiadar com a presidenta del partit amb un discurs més curt del normal, uns 30 minuts, però molt més emotiu del que acostuma a permetre’s la “cancellera tefló” –perquè figura que tot li rellisca.
Va recordar com havia assumit la direcció de la CDU, 18 anys enrere, amb el partit enfonsat en un escàndol de finançament irregular sota el llarg lideratge de Helmut Kohl, que va sortir a la llum en passar el partit a l’oposició.
Era una situació “difícil” i va caldre “anar al gra”, va dir Merkel, que no acostuma a recordar aquest capítol, però que, ahir, potser ho va considerar necessari. Era una clatellada indirecta al successor de Kohl a la presidència, Wolfgang Schäuble, que va haver de plegar esquitxat per l’escàndol.
Schäuble, l’ideòleg
Schäuble, ara president del Parlament, ha estat l’ideòleg de la candidatura de Merz, a qui dona un suport obert, fins a fer créixer la sensació de revenja personal de tots dos aliats personals i polítics.
Va ser un comiat com a presidenta a la mida de Merkel: sense estridències ni discursos excessius, però deixant clar a qui volgués escoltar el missatge: continuarà liderant el govern mentre això sigui viable. La successió a favor d’AKK ho fa més practicable, si més no perquè elimina tensions personals entre la cap del partit i la del govern. Però de garanties d’aguantar tres anys més al timó d’una gran coalició afeblida per disputes internes, no en té.
