Improvisar un relat
Els crítics es preparen per intentar guanyar una altra batalla: que el PSOE s'abstingui en favor de Rajoy
Iceta i Parlon mantenen el seu rebuig a facilitar que governi el PP
Morta la bèstia, mort el verí. Al PSOE, però, és molt probable que no sigui així. Haver fet fora Pedro Sánchez no els resol el dilema: què cal fer amb Mariano Rajoy. El partit només té quatre setmanes per prendre una decisió transcendental que el podria acabar d'enfonsar. Perquè, agafi el camí que agafi, res li sortirà de franc. Quatre setmanes per improvisar un relat que justifiqui una abstenció o bé que convenci l'electorat perquè confiï en un partit sense líder, dividit, capaç d'esbudellar-se en públic i sense un projecte atractiu. Quatre setmanes per resistir la pressió del PP, Ciutadans i els poders fàctics o per admetre que, després de la rendició de Sánchez, el pas següent és facilitar un govern conservador i lliurar el paper de principal partit de l'oposició a Podem. Gairebé no hi ha temps per decidir-ho –el 31 d'octubre venç el termini– i ja comencen a sorgir les discrepàncies. Trobar una posició col·legiada a corre-cuita i que no provoqui més fractura sembla a hores d'ara una tasca impossible. I no tots els barons
que van formar part de la revolta –entre els quals, el valencià Ximo Puig i el manxec Emiliano García-Page– són del parer que
la sortida del laberint és l'abstenció. Ahir, en plena ressaca del comitè federal, ja se sentien veus a favor i veus en contra.
Des de Catalunya, tant Miquel Iceta com Núria Parlon, els aspirants a dirigir el PSC, són contraris a facilitar la investidura del PP, i l'alcaldessa de Santa Coloma fins i tot és partidària de consultar la militància per fixar la posició del partit i, per tant, dels set diputats. El primer secretari, que va assistir al comitè federal, ho té clar: el mandat vigent és el del desembre del 2015 i diu que no s'ha de permetre que governi el PP i, en aquest sentit, espera que així es mantingui. L'únic que veu impossible és un govern alternatiu a Rajoy. Iceta considera que el que va passar dissabte va ser un “error que tindrà conseqüències no desitjades”.
Sense alternativa
El sanedrí va dinamitar tots els ponts per intentar que el PSOE lideri un executiu. I, per part d'alguns territoris, el que va portar a l'enderrocament de Sánchez no va ser només el rebuig a la seva defensa numantina del no al PP, sinó la possibilitat que intentés formar govern i, a sobre, fes servir el paraigua dels independentistes. L'exsecretari, de fet, no amagava el seu interès per parlar amb ERC i el PDC. Això sí, dels grups catalans només pretenia obtenir el seu suport sense cap mena de contrapartida. És a dir, renunciant a negociar un referèndum, segons insistia l'entorn de Sánchez.
Però, després del seu intent fallit de forçar un congrés per validar la seva estratègia, qualsevol pla per intentar formar govern amb Podem i Ciutadans, o amb Podem i els catalans, ja és història. La batalla, doncs, té ara dos fronts: mantenir el no a Rajoy i improvisar un candidat a les eleccions o abstenir-se. I, dins d'aquesta última opció, la pregunta és com cal fer-ho. Sense contrapartides i passant a l'oposició o amb exigències? El PSOE andalús fins i tot havia suggerit que Rajoy fes un pas enrere. Però, tenint en compte com està de debilitada ara la marca socialista, ja ningú pot esperar que el PP canviï de candidat. Ben al contrari: el conservador està en una posició de força per exigir-los una abstenció i un govern plàcid i, si no, sempre té a punt l'alternativa de convocar eleccions.
Madina de portaveu
La gestora designada dissabte es reuneix avui per primer cop. I ha de decidir quins canvis fa en els grups parlamentaris. El nom que més sona com a nou portaveu al Congrés és Eduardo Madina. Sánchez passarà a ser diputat ras i la presidència del grup és possible que s'adjudiqui a Antonio Pradas, l'andalús que va presentar les disset dimissions a Ferraz.
Però la gestora també
té intenció de convocar un nou comitè federal per dissabte vinent per ser ratificada i, sobretot, per decidir la posició amb relació a la investidura del PP. Prèviament, el president d'aquest òrgan provisional, Javier Fernández, haurà de començar a temptejar els principals líders perquè la trobada no es converteixi en una nova batalla campal. El president asturià
és una persona amb força ascendència al partit, i la seva posició –no expressada– és permetre un govern del PP. De fet, dels deu membres de la gestora –el PSC designarà el seu representant després del seu congrés al mes de novembre–, només tres són del sector de Sánchez; la resta pertanyen a federacions afins a Susana Díaz, i n'hi ha que són persones de la màxima confiança de la presidenta andalusa.
Sánchez, a primàries
Aquesta federació, doncs, vol controlar amb mà de ferro el desenvolupament de la tasca que du a terme la gestora per preparar
el congrés extraordinari, mentre Díaz valora si ha quedat o no massa tocada per poder presentar-se. L'any 2000, entre la dimissió de Joaquín Almunia i
el congrés que va escollir José Luis Rodríguez Zapatero, es van deixar passar quatre mesos. I en aquesta ocasió tampoc tindran gaire pressa. Necessiten marcar distàncies respecte a
la seva setmana horribilis i, amb vista a una eventual abstenció, han de recuperar el control de la formació i aconseguir que es calmin els ànims entre la militància. Sobretot si és cert que Sánchez no descarta presentar-se a les futures primàries.
