Un exercici d'autocrítica

Ahir, divendres, vaig presentar formalment a l'alcaldessa de la ciutat, Núria Parlón, la meva renúncia com a regidora d'aquest Ajuntament. De fet, el passat 31 d'octubre ja vaig presentar la meva dimissió a l'alcalde accidental, Joan Carles Mas, que no la va acceptar. Ara ha arribat el moment de fer-la efectiva de manera irrevocable, en els dies previs en què l'alcaldessa ha de decidir el nou cartipàs municipal, amb la voluntat de facilitar el procés de renovació política que exigeixen les circumstàncies. Com a responsable de la política urbanística d'aquesta ciutat en els últims anys, em sento amb el deure de prendre aquesta decisió lliure i personal. La política també és un sentiment. No renuncio pel cas Pretòria. Serà la justícia qui s'encarregarà de jutjar. Renuncio perquè en aquesta nova etapa és necessària saba nova.

El balanç sobre la nostra acció de govern és positiu. Ningú dubta que Santa Coloma ha guanyat en benestar, nivell de vida i modernitat. El canvi ha estat substancial. Però potser hem fallat en certs aspectes de la governabilitat d'aquesta ciutat, la qual cosa no és un tema menor. Potser hem estat molt dedicats a impulsar projectes amb l'objectiu de fer una Santa Coloma millor, i això no necessàriament s'aconsegueix a través de la força dels vots sinó de la «voluntat comú i del debat obert» (Adela Cortina). Com a grup ens ha faltat predisposició a l'escolta i obrir una mica més els nostres cors. Hem estat massa ocupats a aconseguir que els altres ens escoltin. Jo he contribuït a aquest error en major o menor mesura, per acció o per omissió. Potser he estat la més díscola del grup però no ho he estat prou.

La meva decisió és en si mateixa un exercici d'autocrítica. La meva manera de contribuir a la nova etapa és renunciar. Fa falta un canvi radical de model de fer política a la nostra ciutat, aplicable no només als socialistes. La nova generació de polítics, amb el lideratge de la Núria Parlón, tenen una gran responsabilitat per tirar endavant els nous reptes. Estic convençuda, com a socialista i colomenca, que ho faran molt bé. Tenen moltes ganes d'aprendre. Els desitjo molta sort i encerts.

Només em queda demanar disculpes als ciutadans que hagi pogut ofendre en l'exercici de les meves funcions. Sempre he procurat tractar-los amb el màxim respecte. Vull donar les gràcies a tots els que m'han acompanyat en aquests 10 anys de treball polític. He après molt de la gent que es dedica a la política local i he madurat. Vull agrair la feina dels treballadors de l'Ajuntament, professionals de gran implicació tècnica i personal. Gràcies també als meus companys del PSC, el meu partit, tots ells persones honestes, amb molts anys de treball polític a l'esquena, impulsors d'un programa de transformació local sense precedents.

Tinc 46 anys, i n'he dedicat 26 al treball continuat a l'Ajuntament, 16 com a personal laboral i 10 ocupant un càrrec públic. Durant tot aquest temps he treballat amb la il·lusió intacta. Simplement he intentat ser honesta i eficaç, i el que m'ha motivat és el ferm convenciment que Santa Coloma té possibilitats d'anar més enllà de les seves limitacions. Avui les meves ganes continuen intactes per seguir treballant per aquest objectiu, allà on em toqui, allà on sigui.

Bobbio, als anys seixanta, en plena maduresa, va escriure allò que considerava la més gran lliçó de la seva vida: «He après a respectar les idees alienes, a detenir-me davant el secret de cada consciència, a comprendre abans de discutir i a discutir abans de condemnar... detesto als fanàtics amb tota la meva ànima.»

*Extinenta d'alcalde de Serveis Territorials i Municipals