política catalana
Munté destaca la vigència dels valors de Tarradellas
La consellera obre a Poblet un seminari per commemorar el 40è aniversari del retorn del president
“Els conflictes polítics es resolen sempre amb diàleg”, reclama la titular de Presidència
Moltes coses separen el moment històric del retorn del president Josep Tarradellas a Catalunya, l’octubre del 1977, de la realitat actual del país, però per la consellera de la Presidència, Neus Munté, de la figura clau de Tarradellas se’n poden extrapolar encara molts valors. En l’obertura del seminari Memòria d’una determinació, que es va organitzar ahir al monestir de Poblet, Munté va destacar el “tarannà negociador” i dialogant de Tarradellas: “Els conflictes polítics es resolen sempre amb la via del diàleg i avui dia aquests valors i ideals tenen el mateix sentit; són absolutament vigents.” “Tenien sentit fa quaranta anys i tenen el mateix sentit ara, malgrat, evidentment, les circumstàncies tan diverses”, va assenyalar la consellera.
La Diputació de Barcelona i l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià van ser els organitzadors del seminari, per commemorar el 40è aniversari del retorn de Tarradellas a Catalunya, després del seu forçat i llarg exili durant 38 anys, i el restabliment de l’autogovern de Catalunya. Munté va voler destacar que el retorn es va produir “abans de l’entrada en vigor de la Constitució espanyola”, fet que demostra que “la Generalitat no és fruit d’aquesta Constitució sinó que es prèvia”. A més, va afegir-hi que aquesta institució i l’autogovern van sorgir del reconeixement i no pas de la concessió. Abans de començar les conferències de diversos especialistes en la figura de Tarradellas, els presidents de les diputacions de Barcelona i Tarragona van lloar també el seu paper clau i la importància de l’arxiu que custodia el seu llegat, que per decisió pròpia va voler que quedés en mans de la comunitat dels monjos de Poblet. L’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià “és un testimoni excel·lent de la consciència que tenia el president Tarradellas”, va dir Mercè Conesa, presidenta de la Diputació de Barcelona. Un president, va manifestar, que destaca pel fet que “probablement ningú que no hagués tingut la seva genialitat del president Tarradellas” no hagués aconseguit recuperar la Generalitat democràtica i l’autonomia. El retorn a Catalunya va suposar, per Conesa, “el trencament radical de l’època franquista i l’esperança que podíem tornar a una societat realment democràtica”.
Cares conegudes
Moltes cares conegudes del món de la política van assistir al seminari d’ahir. Entre d’altres, Narcís Serra, Joaquim Nadal i Josep Bargalló, a més del mateix fill de Josep Tarradellas –Josep Tarradellas i Macià–, que va obrir el torn de conferències de la tarda amb una xerrada sobre Saint Martin-le-Beau (a la regió francesa de Centre- Vall del Loira) on va residir el president des de la seva sortida de Catalunya, l’any 1939.
Una altra de les persones que va tractar directament i de manera intensa Tarradellas va ser Josep Maria Bricall, que va ser secretari de Presidència i conseller de Governació de la Generalitat entre els anys 1977 i 1980. Ahir a Poblet, Bricall va fer un repàs al govern d’unitat format per Tarradellas, als acords amb l’aleshores president del govern espanyol, Adolfo Suárez, i a una manera de fer política, la de Tarradellas, amb uns “mètodes d’aproximació” a l’adversari que, segons Bricall, passaven per tres punts: “L’un, que tenir la raó no vol dir que te la donin; dos, reconèixer la raó dels altres; i tres, què donem a canvi que nosaltres rebem alguna cosa.”
Més d’un centenar de persones van assistir a les conferències que van oferir professors i catedràtics experts en Tarradellas.
“Volia que l’arxiu permetés evitar errors del passat”
Una de les persones que va tenir una relació més directa amb Tarradellas és Montserrat Catalán (Barcelona, 1950), que va ser la seva secretària i que també ha estat la directora de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià des del 1988 i fins l’any passat. Ella és qui comissaria ara la commemoració del 40è aniversari del retorn a Catalunya del president, i ahir, en l’obertura del seminari a Poblet, on va rebre un reconeixement dels organitzadors, va destacar la importància del llegat del polític: “L’arxiu és el testimoni més eloqüent que ha quedat per a les futures generacions sobre per què per ell hi ha una certa manera de fer les coses”. Catalán va recordar que el mateix Tarradellas li va traslladar la voluntat que el seu arxiu “havia de fer un servei a les noves generacions, perquè a través de la seva consulta es poguessin evitar errors del passat”. El president va guardar durant prop de quaranta anys, escrupolosament, documents de tota mena.
El mateix abat de Poblet, Octavi Vilà, va destacar que Josep Tarradellas “era un home que ho guardava tot” i que gràcies a això el seu arxiu “és una font fonamental per al coneixement de la nostra història més recent”.
