La frontera dels maldecaps
Londres i Dublín no volen que el ‘Brexit’ elimini la lliure circulació de persones entre el nord i el sud de l’illa
Temen que el restabliment dels controls perjudiqui el procés de pau, però la UE exigeix inspeccions
La relació entre la República d’Irlanda i Irlanda del Nord –territori britànic– és una de les tres prioritats en les negociacions entre el Regne Unit i la Unió Europea (UE), juntament amb els drets dels ciutadans i la factura que ha de pagar Londres per marxar. La qüestió irlandesa s’ha convertit en un dels principals maldecaps de la primera ministra britànica, Theresa May, perquè amenaça el fràgil procés de pau entre unionistes probritànics i nacionalistes irlandesos i els acords del 1998, que posaven fi a prop de quaranta anys de conflicte.
La frontera terrestre entre Irlanda i el Regne Unit s’estén de manera irregular al llarg de 500 quilòmetres. La creuen 35.000 persones cada dia: nens que tenen el col·legi a l’altre costat, ciutadans que hi tenen la feina o el metge... Durant molts anys, travessar la frontera equivalia a fer cua durant hores però, des dels acords de pau, tot va canviar: la frontera s’ha fet invisible.
Ara, costa adonar-se que s’ha creuat, més enllà del color dels senyals de trànsit i de les indicacions en quilòmetres en lloc de milles en entrar a la República d’Irlanda. Quan va activar el procés pel Brexit, el març passat, May va assegurar que les negociacions amb la UE permetrien “mantenir una frontera invisible” a Irlanda. En termes semblants es va manifestar Enda Kenny, primer ministre irlandès fins fa un mes. En les directrius publicades abans de les negociacions, la UE demanava “una solució imaginativa i flexible” per evitar restablir una frontera física, tot i que recordava que “qualsevol solució ha de respectar la integritat de l’ordre legal de la UE”, és a dir, que hi ha d’haver una frontera.
El Regne Unit i la República d’Irlanda tenen signat un acord des del 1922, l’Àrea de Trànsit Comú, que permet la lliure circulació de ciutadans entre els dos països i drets com ara votar, permís de treball i accés a ajuts socials.
“Paraules boniques”
Londres i Dublín volen evitar, com sigui, una frontera amb controls policials i aranzels per a les mercaderies. Però l’advocat de comerç de duanes Michael Lux, en una compareixença al Parlament britànic quan s’estava debatent la llei per poder posar en marxa el Brexit, va advertir que el que va dir May (mantenir la frontera invisible) són només “paraules boniques”.
Segons Lux, “el Regne Unit pot fer el que vulgui un cop surti de la UE, però, aleshores, la República d’Irlanda estarà obligada a aplicar la legislació europea si Irlanda del Nord surt de la UE”. Va dir que Irlanda no tindrà més remei que establir controls a les fronteres per als vehicles que portin béns per un valor superior a 300 euros. Encara que només sigui durant uns minuts, els hauran d’inspeccionar, com la resta de països limítrofs de la UE. I encara que la declaració d’exportacions fos electrònica –hi va afegir–, caldria un oficial de duanes per verificar-la. May y Kenny han advertit que restablir la frontera física posaria en perill el fràgil procés de pau a la regió. Kenny creu que encara no es reuneixen les condicions per convocar un referèndum sobre la reunificació a l’illa, una opció contemplada en els acords de pau. Pretenen que la UE faci una excepció amb Irlanda del Nord, però alguns experts alerten que això aniria en contra de la legislació de la Organització Mundial del Comerç.
El successor de Kenny, Leo Varadkar, també defensa una frontera invisible i ha demanat a Londres que proposi un pla, mentre urgeix els nord-irlandesos a superar la crisi de govern per tenir veu en el debat. Entre les possibles solucions que s’estan estudiant, en destaquen dues. La primera és moure la frontera als ports i aeroports mitjançant un nou acord com el tractat de Touquet, que permet a la policia francesa portar a terme controls d’immigració a Dover —territori britànic— i a la britànica, a Calais, territori francès. D’aquesta manera, els ciutadans no notarien la frontera. Una altra possibilitat és que els controls siguin electrònics i es diferenciïn els vehicles de confiança dels vehicles comuns. “Sempre hi ha una via quan hi ha voluntat política”, va assegurar Michel Barnier, el cap negociador de la UE, quan va visitar Irlanda, el maig passat.
LES XIFRES
Impacte sobre les empreses
dposticoEl Brexit està tenint ja un fort impacte sobre l’economia irlandesa, sobretot en les petites empreses. Algunes han hagut de tancar i d’altres estan estudiant traslladar-se al nord, a Belfast, o establir-se al País de Gal·les o a Anglaterra, ja que la previsió és que la situació encara empitjori.
El Regne Unit és el principal soci comercial de la República d’Irlanda. El negoci entre els dos països veïns genera 400.000 llocs de treball i 60.000 milions d’euros anuals. La caiguda de la lliura esterlina després que s’activés el procés del Brexit ha afeblit l’economia irlandesa, que ara és menys competitiva per poder exportar. Són especialment importants les indústries de la llet i la cervesa Guinness, ja que el procés de fabricació es porta a terme a les dues parts de l’illa. En el cas de la Guiness, per exemple, es fabrica a Dublín i es trasllada en cisternes a Belfast (nord) per envasar-la. Les llaunes tornen a Dublín i, des d’allà, es transporten en vaixell a la Gran Bretanya.
