Els bancs fugen de Londres
PLANS
El ‘Brexit’ ha portat la majoria d’entitats instal·lades a la City a plantejar-se l’obertura de sucursals al continent
Més de mitja dotzena de ciutats europees pugnen per atraure les companyies de la capital britànica
El govern de Theresa May està intentant evitar un èxode de banquers de la City, el barri financer de Londres, cap a ciutats europees, un èxode que sembla inevitable amb el Brexit. Fa uns mesos es va saber que el gegant de la banca d’inversió JP Morgan està negociant la compra d’un edifici a Dublín amb capacitat per a 1.000 persones. Ja va dir fa temps que el Brexit l’obligaria a transferir 4.000 empleats –dels 19.000 que té– fora del Regne Unit. Per la seva banda, l’HSBC, el banc britànic més gran, va anunciar el trasllat d’un miler de treballadors a París.
Morgan Stanley és l’últim banc de la City que s’ha adreçat a les autoritats alemanyes per transferir part del seu negoci a Frankfurt després del Brexit. Fins a set bancs, entre els quals hi ha Goldman Sachs i Standard Chartered, ja han anunciat que expandiran el seu negoci a Frankfurt.
Ja des d’abans del referèndum, la City advertia de les conseqüències del Brexit. Un estudi de l’auditora PwC de l’any passat preveia la pèrdua de 70.000 a 100.000 llocs de treball del sector financer al Regne Unit abans del 2020. En total, hi ha unes 350.000 persones treballant a la City de Londres.
Però la llista no s’acaba aquí. Al març, Lloyd’s of London, el mercat assegurador més important del món, amb seu a Londres, va anunciar que obriria una sucursal a Brussel·les. El problema és que no els van garantir el passaport financer per continuar comerciant amb la UE un cop es faci efectiva la sortida del club. Lloyd’s of London va triar Brussel·les perquè té “una reputació més sòlida en regulació”, mentre que el Royal Bank of Scotland es decanta per Amsterdam per traslladar-hi part del seu negoci.
Es preveu que Londres deixi de ser el centre financer europeu i que els bancs traslladin part del seu personal a altres seus europees. Per ara, no hi ha cap ciutat europea que es promogui com a successora. El negoci se’l repartiran París, Frankfurt, Dublín, Amsterdam, Madrid i Milà, entre d’altres.
Macron pressiona
Existeix una competició continental per atraure els bancs de Londres. Dublín ofereix importants avantatges fiscals. També París. En la seva última visita a Londres, el president Macron, exbanquer, es va reunir amb banquers per convèncer-los que es traslladessin a París. Pretén fer una important reforma per construir l’entorn que necessiten les empreses per establir-s’hi.
Amsterdam, per la seva banda, aposta pel sector tecnològic, mentre que Madrid ofereix bon clima i espai per a oficines, i Frankfurt, seu del Banc Central Europeu, una associació amb Londres. May, que apostava pel trencament total amb la UE, s’ha moderat després de perdre la majoria absoluta en les eleccions del juny i, sobretot, després que comencessin les negociacions amb la UE. En els últims mesos, sembla que el sector que aposta per un Brexit més suau ha guanyat pes dins del govern. Està encapçalat pel ministre de Finances, Philip Hammond, partidari d’establir un període de transició de dos o tres anys a partir del març del 2019, un cop el país hagi sortit de la UE. El sector més dur del Brexit defensa aquesta posició. Això suposaria prorrogar la lliure circulació de persones perquè les empreses puguin continuar tenint accés al mercat únic durant la transició.
Aquest canvi es deu principalment a les queixes del sector financer, el gran perjudicat. La City ha demanat a May que s’afanyi a tancar un acord comercial durant aquest període de transició per dissipar els dubtes de les empreses que estan ajornant inversions. Els bancs reclamen mantenir l’accés al mercat únic, una petició que la UE només acceptarà si continuen permetent la lliure circulació de persones. De moment, la primera ministra ha moderat el seu discurs en un intent de contenir l’èxode de la City.
El passaport financer, la clau
Una de les claus perquè Londres continuï sent el centre financer europeu és mantenir el passaport financer per operar a la UE després del Brexit. Aquest passaport consisteix en un acord que permet als bancs instal·lats a Londres accedir al mercat únic i fer de pont entre els EUA i Àsia i la UE. Per exemple, un banc japonès o nord-americà pot establir una sucursal a Londres per operar al continent europeu. Hi ha més de 5.500 companyies de la City que depenen d’aquests passaports, amb uns ingressos totals de 10.000 milions d’euros. La pèrdua d’aquests drets –que comporta la sortida de la UE– tindria conseqüències nefastes per a la City. El govern de May encara no ha pogut garantir als bancs que mantindran l’accés al mercat únic.
