La Fiscalia belga rep les euroordres de detenció de Puigdemont i els consellers
Les autoritats judicials començaran a estudiar-les una vegada hagin estat traduïdes
El procés que s’obre ara es pot allargar durant almenys un parell de mesos, segons la decisió que prengui el jutge del tribunal d’instrucció
La Fiscalia federal belga ha rebut aquest divendres les ordres europees de detenció (OEDE) contra el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i els quatre consellers que estan a Brussel·les, ha confirmat a Efe el portaveu de la Fiscalia Eric Van Der Sijpt. “Confirmo que les hem rebut. Estem esperant la seva traducció i a continuació les estudiarem”, ha afegit el portaveu.
Van Der Sijpt ha explicat que les ordres han de ser traduïdes a un dels idiomes oficials a Bèlgica (neerlandès, francès i alemany) i que després la Fiscalia les estudiarà i les transferirà a un jutge d’instrucció. Aquests tràmits podrien ser completats “demà o més endavant”, ha apuntat el portaveu.
L’advocat de Puigdemont a Bèlgica, Paul Bekaert, ha advertit que, després de l’emissió de l’ordre, una eventual extradició “trigarà el seu temps”, ja que requereix d’una sèrie de formalitats. “Això portarà un temps, perquè l’ordre d’arrest ha de ser traduïda, i després tramitada per la Policia federal, a la Fiscalia federal al nostre país. Aleshores, el senyor Puigdemont l’ha de recollir i portar-la al tribunal d’instrucció”, ha assenyalat en una entrevista a la televisió neerlandesa HLN.
Sobre què pot fer un jutge d’instrucció belga en aquest cas, Bekaert ha indicat que “té diferents possibilitats”. “Pot detenir-lo i posar-li les manilles. Però el jutge d’instrucció no té per què detenir-lo. També pot deixar el senyor Puigdemont en llibertat, sota certes condicions. Jo mateix intentaré anar per camins alternatius”, ha avançat.
Si Puigdemont i els seus consellers accepten el seu lliurament a les autoritats espanyoles, aquest es faria sense més complicacions, però si no fos així, la decisió correspondria a la Cambra del Consell de Brussel·les, que disposaria d’un termini de quinze dies per decidir.
La decisió d’aquest òrgan és recurrible en apel·lació, amb la qual cosa s’obriria un nou termini de quinze dies, i en últim cas davant la Cort de Cassació, que disposaria del mateix temps per resoldre.
A més, el jutge instructor podria considerar que la informació continguda en l’ordre de detenció no és suficient i requerir a la justícia espanyola l’enviament d’informació complementària.
La llei belga estableix una sèrie de motius pels quals l’ordre pot ser rebutjada, com per exemple l’existència de raons per creure que la seva execució tindria com a efecte una vulneració dels drets fonamentals de la persona reclamada recollits en el Tractat de la Unió Europea (UE).
En qualsevol cas, si les persones afectades accepten el lliurament, aquest ha de realitzar-se en els deu dies següents; si no l’accepten, la decisió ha de prendre’s en un termini de seixanta dies a partir de la detenció.
Bèlgica té “l’obligació” de rebutjar l’extradició, segons un penalista belga
L’advocat penalista Denis Bosquet, un dels més prestigiosos a Brussel·les, considera que Bèlgica té “l’obligació” de rebutjar l’extradició del president i dels consellers si no té “garanties del respecte dels seus drets fonamentals”.
En una entrevista a l’ACN, Bosquet ha dit que els drets fonamentals que cal garantir a Puigdemont són els d’un judici just i “l’absència de discriminació” per motius de “llengua, cultura o opinió política”.
Segons el lletrat, a més d’apel·lar a un possible risc pels seus drets fonamentals, Puigdemont també podria justificar la seva defensa en base a què els crims de sedició o rebel·lió no són iguals en els dos països. Bosquet creu que, llavors, el jutge podria pensar que hi ha una “desproporció” en el pena de presó reclamada per Puigdemont i els consellers.
A Bèlgica, recorda, la sedició té una condemna màxima de 6 a 12 mesos de presó, mentre que a Espanya es poden demanar 15 anys.
