Política

Carme Font

Número tres de Catalunya en Comú a Lleida

“El país es construeix aconseguint drets socials”

Mestra i logopeda, fa 27 anys que es dedica a treballar per la inclusió d’infants que pateixen dèficit auditiu. Les eleccions del 21 de desembre representen el seu debut en política

No té cap experiència en política i s’estrena en unes eleccions al Parlament que arriben en un moment crucial pel país. Agosarada?
El context actual és bastant motivador. A més, des dels inicis de Podem treballo activament per la formació. Respecte al que diu del moment que vivim, és molt important que construïm país, però el país es construeix aconseguint drets socials, que n’hem perdut molts durant aquests anys. M’hi poso amb la voluntat de lluitar pels drets dels joves i dels majors de 55 anys, amb ganes d’assegurar una bona jubilació als qui s’han passat tota la vida treballant i amb el repte que no ens restin els nostres drets sanitaris. També, per descomptat, amb el propòsit de continuar lluitant per una educació pública de qualitat.
Això és incompatible amb la independència de Catalunya?
Per què ho diu, això? La independència com a tal no és una idea dolenta però no podem lluitar per la construcció d’un país sense lluitar pels aspectes socioeconòmics.
Li dic perquè aquestes eleccions giren al voltant de l’estatus que ha de tenir Catalunya i perquè el seu partit manté distàncies amb la reivindicació sobiranista, però alguns dels seus contrincants polítics, per exemple el PSC, els acusen de complicitats amb l’independentisme per desgastar-los.
La independència es reivindica defensant que Catalunya té una cultura i unes institucions pròpies. És un error dir que Madrid ens roba perquè això fa que als catalans se’ns vegi com a insolidaris, quan, precisament, si alguna cosa ens sobra a Catalunya és solidaritat. Les dades de donació de sang o d’òrgans, o la gran mobilització que hi ha cada any per La Marató de TV3 ho demostra. A nivell d’associacionisme, de donacions i d’ONG, Catalunya emprèn uns projectes que són mirall a Europa.
Vostè és independentista?
No. Reconec que m’he sentit seduïda per l’independentisme però no ho soc perquè, de la manera com s’ha defensat aquest procés, no m’ha acabat de convèncer. A mi, la Declaració Unilateral d’Independència (DUI) em fa dubtar molt. Al meu parer, si proclamem una DUI estem creant un conflicte i jo crec que no hem d’establir fronteres sinó que hem de crear ponts. I de ponts n’hem vist ben pocs. Un exemple és el que ha passat amb el suport internacional, clarament ha estat un dels aspectes deficitaris d’aquest procés. La independència és un punt i a part en la història i un procés d’aquesta magnitud no es pot planificar amb un full de ruta ni posant un límit de 18 mesos. És un tema que s’ha de treballar amb molta constància i tant com sigui necessari.
Hi ha alguna manera de reclamar la independència que al seu partit li sembli bé?
I tant, hi ha una opció ben clara que encara ara no sé perquè no s’ha treballat més.
Quina és aquesta opció?
El referèndum pactat.
Des de les institucions catalanes no s’ha reivindicat prou aquesta possibilitat de fer un referèndum pactat amb Espanya?
Des del bàndol independentista s’han fet molts esforços però no ho han plantejat de manera correcta. Els altres, Espanya i el seu govern, s’han tancat en banda perquè per ells aquesta és una qüestió de poder i de dominació. Ells tenen aquesta concepció de l’Estat i és molt difícil fer-los canviar de parer. Per això s’ha de tenir clar que del que es tracta és de crear amb les altres forces polítiques una majoria que pugui arribar a trencar la majoria del Partit Popular.
A vostès, alguns grups els han acusat de mullar-se poc i els han penjat l’etiqueta d’equidistants.
D’equidistància per part nostra no n’hi ha hagut, perquè si haguéssim actuat de manera equidistant no ens hauríem posicionat tant, i de manera tant clara, a favor del referèndum pactat. El que passa és que a nivell mediàtic hi ha conceptes que es tracten amb una superficialitat que espanta.
És culpa dels mitjans, aquesta etiqueta equidistant?
No, però des dels mitjans es potencia que siguis blanc o negre, per força, com si no hi hagués un gris.
Quin mapa polític preveu a partir del 21-D?
En política tot és molt canviant, cada cop més, però és evident que la situació actual està molt polaritzada. Les enquestes diuen que hi haurà un avenç de Ciutadans, en detriment del Partit Popular, i que els independentistes es mantindran. Però les enquestes també diuen que nosaltres podem perdre una mica i jo penso que queda molt a dir i que hi ha una part de l’electorat que no ha votat mai i que ara pensa fer-ho. Qualsevol circumstància que es doni durant la campanya podria condicionar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El nou jutge del cas Tsunami a la Jonquera cita 15 díscols

Barcelona
Cristóbal Montoro
Exministre d'Hisenda

“Convertim els fons europeus en enfrontament en lloc de celebrar-los”

madrid

El favorit de Von der Leyen

Brussel·les
LAIA CAÑIGUERAL
DELEGADA DE LA GENERALITAT A GIRONA

“Hem de tenir visió a mitjà termini, estratègica”

girona

Defensa jurídica de la immersió i salvaguarda dels docents

barcelona

Arriben 90 tones d’armes letals dels EUA a Ucraïna

kíev

Un congrés virtual ratifica com a president de la CDU el rival històric de Merkel

Berlín

Xiomara Castro expulsa 18 diputats dissidents

tegucigalpa

El PDeCAT dona llibertat d’acció als candidats a les municipals

barcelona