Política

opinió

Un altre escull del ‘Brexit’

Es parla molt de les conseqüències econòmiques i polítiques del Brexit. Del que representarà per al Regne Unit i també per a la UE aquest divorci després de quaranta-cinc anys de matrimoni. És difícil preveure quin preu pagarà cada part i més difícil encara valorar-ne les conseqüències econòmiques, polítiques i laborals que hauran de fer front les empreses i els ciutadans britànics i europeus. Així, en el pla econòmic, el producte interior brut (PIB) de la Unió Europea és de 15.252.179 milions d’euros i el del Regne Unit és de 2.325.520 milions d’euros, que representa al voltant del 15% del PIB de la UE. I si ens referim a la població, observem que el Regne Unit, amb 65,6 milions de ciutadans, representa el 13% de la població total de la UE, que és de 511,5 milions. I si aquesta anàlisi la fem sobre la indústria militar, sobre l’import que destina cada estat a la defensa i també a les capacitats operatives, veurem que la proporció del Regne Unit respecte a la Unió Europea és molt important, donat que la despesa del Regne Unit és de 43.403 milions d’euros a l’any, que representa al voltant del 22% de la despesa en defensa del total dels estats membres de la UE, que és de 194.357 milions d’euros. I més encara si tenim en compte l’arsenal nuclear, donat que només dos estats de la Unió Europea tenen capacitat nuclear: un és França, amb 280 caps nuclears desplegats, i l’altre és el Regne Unit, amb 120. En l’escenari del Brexit no se sol parlar de les conseqüències que pot tenir en l’àmbit de la seguretat i defensa, i és que aquest sector, especialment el de la defensa, és reservat pels estats, és poc conegut, és opac. Interessa que així sigui, d’una banda perquè no té bona premsa per a la ciutadania europea i, de l’altra, perquè és un sector estratègic i amb molt contingut relacionat amb la seguretat que fa que la informació sigui reservada. Així, veiem que el Regne Unit, l’estat membre que vol marxar de la UE, té una població que representa el 13% del total de la Unió Europea, un PIB que és el 15% del PIB total de la UE i una inversió en defensa del 22% del total dels estats membres de la UE. Les xifres avalen que la contribució del Regne Unit a la despesa militar és proporcionalment més important que la incidència en el PIB i més que la proporció en la població, de manera que és evident que se’n va de la UE un estat molt important pel que fa a la seguretat i defensa, donat que la UE perdrà una capacitat del voltant del 22% del que té ara, i més encara si comptem la capacitat nuclear del Regne Unit. Un desacord en aquest àmbit seria molt negatiu tant per al Regne Unit com per a la UE, per la qual cosa hem d’esperar la col·laboració i la cerca de punts de concòrdia i consens amb la finalitat de preservar la seguretat dels ciutadans, de manera que previsiblement, en els punts que s’estan negociant entre el Regne Unit i la UE, s’establiran acords de col·laboració en matèria de seguretat i defensa que permetin una actuació conjunta en cas de conflicte amb tercers, i també que se segueixi formant part, tant el Regne Unit com els estats de la UE, de l’OTAN.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els colons avancen a l’ombra de Gaza

Beirut

Catalunya, davant una nova cruïlla

Barcelona

Quinze opcions i sense mascareta

Girona

El periple del vot exterior

Barcelona

El sufragi no és universal

BARCELONA
Guerra a Gaza

Troben vuitanta cossos enterrats a tres fosses a l’hospital Al-Shifa

Barcelona
Pròxim Orient

Els Emirats Àrabs rebutgen la idea de participar en l’administració civil de Gaza

Barcelona
Perú

La fiscalia obre diligències contra Boluarte per encobrir el seu germà

Barcelona
política

Tot a punt per al 12-M: Més de 5,7 milions d’electors podran votar en 8.940 meses

barcelona