May cultiva la unió
Viatja a Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord per defensar la integritat territorial del Regne Unit quan falta un any per al ‘Brexit’
La frontera nord-irlandesa i l’europeisme escocès, principals esculls per al pacte final
La primera ministra, Theresa May, va fer dijous una minigira simbòlica coincidint amb l’inici de l’últim any abans que el Regne Unit surti definitivament de la Unió Europea (UE), el 29 de març del 2019. En un mateix dia va visitar Anglaterra, el País de Gal·les, Escòcia i Irlanda del Nord, les quatre nacions que integren el Regne Unit, i va enviar un missatge contundent: “Estic decidida que s’estrenyin els vincles després del Brexit, perquè aquesta [el Regne Unit] és la unió amb més èxit del món.”
Tot i que el paisatge que May té en l’horitzó és molt més encoratjador que el que tenia fa un any, encara hi ha moltes ombres i interrogants. May va poder respirar tranquil·la al desembre, quan, després de fer diverses concessions, la UE va accedir a començar a negociar el període de transició i el futur pacte comercial. I sobretot fa deu dies, quan va arribar a un acord de mínims per al període de transició de 21 mesos a partir de la data de sortida. Aquest acord va calmar la City i el teixit empresarial, almenys a curt termini.
El pacte de transició permet al Regne Unit començar a negociar amb països no comunitaris (tot i que els pactes no es faran efectius) i mantenir l’accés al mercat únic a canvi de garantir els drets dels europeus que s’instal·lin al país en aquest temps. Un cop garantit el futur a curt termini de les empreses, el principal problema ara és la unitat del país.
La frontera nord-irlandesa és el principal maldecap que té ara mateix, perquè és un territori molt volàtil políticament i perquè fins ara no han trobat cap solució per evitar la frontera física més enllà de la voluntat de fer-ho. May ha garantit que Irlanda del Nord es quedarà dins del mercat únic si no arriba a un acord per impedir la frontera amb la República d’Irlanda i que tot el país alinearà la seva regulació amb la comunitària si no arriben a un acord.
Un altre referèndum
L’altra gran amenaça són les acusacions per part d’Escòcia i el País de Gal·les que Londres es vol quedar amb les competències que de moment té la UE, sobretot en matèria de pesca i ramaderia. Li exigeixen que les traspassi directament a les administracions amb el poder transferit. May els diu que no es preocupin, que acabaran tenint més poder, però gal·lesos i escocesos es neguen a donar suport a la llei del Brexit fins que no els donin dret a vet.
“Tinc la responsabilitat de protegir la integritat del Regne Unit, i això significa que no es creïn noves barreres en el nostre mercat interior i que el Regne Unit sigui capaç de complir les seves obligacions internacionals en el futur”, va recalcar May ahir. “No ens està escoltant”, va replicar Mike Russell, ministre escocès del Brexit. “S’ha d’escoltar la veu d’Escòcia i Escòcia ha de continuar en el mercat únic”, hi va afegir. La primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, es reserva el dret a convocar un altre referèndum sobre la independència si veu que, en l’últim tram de les negociacions, Escòcia queda fora del mercat únic.
Però, de tots els problemes, el més gran és dins del seu propi govern i del seu propi partit, dividit entre els que volen una ruptura total amb la UE i els que es volen quedar en el mercat únic i en la unió duanera. Això li ha impedit establir una estratègia clara i fa que llanci dobles missatges. Per exemple, prometre a la UE que alinearan la seva regulació en cas de no arribar a un acord i, alhora, dir que se n’aniran sense acord si la proposta no els interessa. O garantir els drets dels europeus durant la transició i a la vegada assegurar que mantindran la promesa de recuperar el control amb la sortida de la UE.
Aquesta divisió interna va provocar que el Parlament aprovés una esmena a la llei del Brexit per poder votar el pacte final, gràcies al vot de rebels del seu partit. Això dona l’oportunitat al Parlament de reservar-se l’última paraula. I recorda que una de les raons per les quals el govern de Cameron va convocar el referèndum va ser posar fi a la divisió al seu partit. Una divisió que serà el principal escull de May per assolir un pacte abans de la cimera europea de l’octubre.
LES FRASES
Blair alerta sobre Corbyn
Daniel PosticoL’ex-primer ministre laborista Tony Blair s’ha tornat a erigir en la principal veu contra el Brexit. Dijous va tornar a dir que els britànics “haurien de tenir l’última paraula sobre el Brexit” i va demanar una altra consulta. Blair va advertir els parlamentaris del seu partit que vigilin de prop Corbyn, perquè considera que és un partidari del Brexit encobert i “podria acabar donant el suport definitiu a Theresa May sense saber quin serà el pacte final”. Les declaracions de Blair es produeixen després que Corbyn fes fora el moderat Owen Smith pel seu suport obert a la convocatòria d’un segon referèndum. I després que la responsable d’Afers Estrangers laborista, Emily Thornberry, suggerís dimecres que el seu partit podria votar a favor del pla del Brexit de May. Blair també va ser molt crític amb la cap de govern, a qui va retreure que, si només mira pels interessos del seu partit, el Regne Unit podria acabar amb un pacte que no li convé i amb Corbyn de primer ministre.
