Via lliure per reforçar les lleis de memòria
Nova ponència a la cambra per millorar la legislació i incloure-hi aspectes que evitin l’exaltació del franquisme
Les forces polítiques “republicanes”, a destacar ahir pel diputat Joan Josep Nuet, de Catalunya en Comú Podem, van permetre ahir tirar endavant al Parlament nous treballs legislatius per millorar les tres normes que ara regulen aspectes bàsics de la memòria democràtica a Catalunya en el període entre la Segona República i l’entrada en vigor de l’Estatut del 1979.
La constitució de la nova ponència es farà cap al febrer, un cop estigui enllestida la llei integral que hores d’ara ja redacta el govern i que, conjuntament amb la proposta de text presentada ahir pel PSC, servirà de base per acabar de redactar una nova normativa que relligui tots els aspectes que ara es troben dispersos i d’altres nous que encara no gaudeixen de prou protecció. Els nous treballs legislatius seran possibles després que ahir JxCat i ERC retiressin l’esmena a la totalitat a la proposta del PSC i aquest s’avingués a esperar el text del govern per treballar de manera conjunta la recuperació de la memòria democràtica.
Així, el text del PSC proposa, per exemple, la creació d’un cens general de víctimes que incorpori el ja creat cens de persones desaparegudes durant la Guerra Civil amb la regulació del procediment de localització i trasllat de restes, el dret a la justícia de les víctimes i la prohibició d’elements o actes públics contraris a aquesta memòria democràtica. En aquest darrer punt, concretament, es marca que les administracions “previnguin i evitin” actes en públic que “comportin, descrèdit, menyspreu o humiliació de les víctimes o dels seus familiars, exaltació de la revolta militar o del franquisme, o homenatge o concessió de distincions a les persones físiques o jurídiques que van donar suport a la revolta militar i la dictadura”.
En un dels aspectes que ja s’han posat d’acord és declarar el 15 d’octubre dia de record i homenatge a les víctimes de la Guerra Civil i la dictadura. JxCat, ERC, el PSC, els Comuns i la CUP van coincidir a reclamar la necessitat que la llei reforci la memòria d’aquells anys per evitar que es reprodueixin en un moment que creixen les ideologies de l’extrema dreta. “Val la pena fer un esforç de memòria del que van significar segons quins poders o idees”, va afegir-hi Pedret. En el debat el president del govern, Quim Torra, va demanar torn de paraula –tal com li permet el reglament del Parlament– per asseverar que no permetrà que es facin acusacions de manipulació de la història com poc abans havia fet el diputat del PP Xavier Garcia Albiol.
Fre a les propostes de Cs i el PP
Dues propostes, una de Ciutadans i una altra del PP, per regular l’ús de símbols i garantir la neutralitat de l’espai públic van rebre el rebuig de la resta de forces polítiques del Parlament, que els van acusar de presentar uns textos dirigits més aviat “a coartar els drets i les llibertats” de la ciutadania. En aquest debat, el PP va pugnar per afegir al seu bàndol els socialistes, molt crítics, però, amb els textos del PP i de Ciutadans, amb els quals es pretenia sobretot eliminar els llaços grocs de l’espai públic. Els partits contraris (JxCat, ERC, Comuns, PSC i la CUP) van defensar precisament l’espai públic com a escenari de la política i va ser el diputat Ferran Pedret del PSC qui va recordar a Ciutadans que si s’aprovés aquella proposta haurien de “córrer a treure” l’autobús de la formació taronja que circula pels carrers de Madrid.
