Política

EL RADAR

Vuit anys de guerra a Síria

“El règim d’Al-Assad s’ha assentat militarment, però la confrontació i la violència segueix en la població civil”

Les protestes contra l’esgotat règim de Bouteflika recorren Algèria mentre, més de 3.500 km a l’est, Síria entra en el novè any de guerra amb un horitzó encara llunyà de pau i estabilitat. Es calcula que prop de mig milió de persones han perdut la vida en aquest conflicte iniciat el març del 2011 en el context de les primaveres àrabs, segons dades publicades divendres per l’Observatori Sirià dels Drets Humans. A aquest balanç desolador, s’hi afegeixen uns 6 milions de refugiats a l’estranger i un nombre semblant de desplaçats a l’interior del país.

Vuit anys després, la guerra té un guanyador incontestable: Baixar al-Assad, el dictador que la revolta popular pretenia deposar. Amb l’ajuda decisiva de Rússia, l’Iran i Hezbol·là, el seu exèrcit controla ja més de dos terços del país. Li queda per recuperar una bossa al nord-oest, a la província d’Idlib, on s’han replegat les faccions insurgents derrotades en combat, i incorporar l’àrea d’Al Baguz, a l’est, on les Forces de la Síria Democràtica, aliança armada liderada per kurds, ha assaltat l’últim reducte del “califat” d’Estat Islàmic a Síria i l’Iraq.

La guerra s’ha decantat, però no s’ha acabat, i el retorn dels refugiats encara no és segur. “Entrem en un nou episodi d’aquest conflicte mutant que és la guerra de Síria”, explica Eduard Soler, investigador sènior del Cidob. “Ja ningú posa en dubte que el règim d’Al-Assad s’ha assentat militarment, però la dinàmica de confrontació i de violència continuarà viva entre la població civil”, hi afegeix. “Els processos de negociació estan encara en un estadi molt incert. Qualsevol solució sobre el paper és difícil que funcioni sobre el terreny”, corrobora Lurdes Vidal, directora de l’Àrea del Món Àrab de l’IEMed i participant també en la jornada sobre la guerra de Síria organitzada divendres per Fundipau i la Xarxa d’Alcaldes i Alcaldesses per la Pau. En aquest context, la reconstrucció, humana i material, sembla una quimera. “La reconciliació és feina d’una generació. Cicatritzar ferides costarà molt, el trauma és massa gran”, indica Soler. Mentrestant, és inevitable preguntar-se si la primavera tardana d’Algèria pot injectar nova saba revolucionària a la regió. “En el món àrab hi ha una dinàmica profunda de canvi”, assegura Vidal. “Però és difícil que hi hagi una onada de contagi: hi ha un ambient hostil als factors favorables a la democràcia.” “El règim algerià –hi afegeix– té certa cintura i utilitzarà vàlvules d’escapament controlades” per desactivar les demandes de transformació. Soler hi veu paral·lelismes amb Egipte, on “el règim va sacrificar a l’altar Mubarak i el seu clan per mantenir-se en el poder”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

política

Aragonès fa una crida a concentrar el vot d’esquerres

barcelona
guerra a gaza

El govern de Netanyahu decideix tancar Al Jazeera a Israel

barcelona
itàlia

Més de 400 migrants arriben a Lampedusa en 48 hores

barcelona
bolívia

Morales avisa que serà candidat a les presidencials “de grat o per força”

barcelona
guerra a gaza

Desenes de milers d’israelians insten insten Netanyahu a pactar una treva

barcelona
Salvador Illa
Candidat del PSC al 12-M

“Junts no és l’opció amb més afinitat per governar”

Barcelona
Eloi Badia
Cap de llista dels Comuns a la circumscripció de Girona a les eleccions catalanes

“Cal invertir en transport públic perquè sigui efectiu”

Girona
Política

La campanya arriba al pic amb crides als indecisos

Barcelona

Garantit el 2% a la cultura

Barcelona