Política

Xavier Eritja

Cap de llista d'ERC a Lleida per al 28-A

“La repressió està esclatant a la cara de l’Estat”

“La ultradreta està creixent perquè no s’afronta políticament el problema de Catalunya”

“Acceptaríem un referèndum que inclogués una proposta de l’Estat”

“Em preocupa un pacte PSOE-Ciutadans, perquè és el més viable i perillós”

A Madrid cal fer política i aprovar lleis, però també posar en evidència les mancances democràtiques de l’Estat
Fins a l’1 d’octubre, vam complir amb el full de ruta. Ningú pensava que l’Estat sobrepassaria l’estat de dret
Si el PSOE que ha d’arribar és el que no retira la Lomqe, la ‘llei mordassa’ ni la reforma laboral, anem malament

Xavier Eritja, cap de llista d’ERC a Lleida per als comicis del 28-A, assegura que ell i els seus companys viuen la sortida d’un pes pesant al Congrés com Joan Tardà com si fos “un dol”. El fins ara portaveu al Congrés marxa en un moment molt delicat, amb escenaris molt incerts, i cap dels quals és fàcil per a Catalunya, però Eritja deixa clar que ERC s’adaptarà a tot el que hagi d’arribar i continuarà defensant els drets socials, però també els nacionals, perquè són “indestriables”.

L’Assemblea Nacional Catalana ha exigit a les candidatures independentistes que després de les eleccions facin “un front de bloqueig al Congrés”. A Madrid, s’hi ha d’anar a fer bloqueig o a fer política?
Més que bloquejar, el que cal és posar en evidència les mancances democràtiques d’un estat que Catalunya ha tensionat al màxim i ha deixat al descobert. Una de les maneres de fer-ho és denunciar i bloquejar les pràctiques que no són democràtiques o que no respecten els drets i les llibertats, començant pel 155. Però s’ha de tenir present que hi ha decisions que, ens agradi o no ens agradi, es prenen a Madrid perquè nosaltres no en tenim les competències, i hi hem de ser.
De fet, destaca que ERC ha donat suport a la majoria de les mesures aprovades pel govern de Pedro Sánchez, a excepció de la llei d’habitatge.
Sí, vam donar suport a la recuperació de la sanitat universal, a l’ampliació del permís de paternitat... Hem donat suport a una vintena de reials decrets, perquè consideràvem que eren avenços socials que d’alguna manera revertien les retallades de drets que el govern del PP havia fet durant anys. En això sí que ens tenien al costat. Ara bé, en una democràcia s’han de garantir els drets socials, però també els civils i els polítics; entenem que va tot junt i no entenem actituds com la de Podem, que, pel que fa als segons, s’hi posa de perfil.
En aquesta campanya, Sánchez està sent molt crític amb els independentistes i es va fer enrere amb la qüestió del relator perquè va generar massa polèmica. Creu que hi ha una escletxa real per negociar amb els socialistes?
Al PSOE se l’ha de forçar perquè vegi que o busca una via política de resolució que inclogui un referèndum o aquest xoc amb Catalunya s’eternitzarà. La via de la repressió no porta enlloc, sinó al revés: a l’Estat li està esclatant a la cara. Tot aquest sector de la ultradreta i el feixisme està creixent per no haver-se enfrontat al problema. El PSOE ha pecat d’una gran covardia donant suport al 155, perquè sabia que transgredia el mateix marc de l’estat de dret, i va ser un error, perquè es va obrir la porta a un sector d’extrema dreta que ja pot demanar, fora de l’estat de dret, qualsevol cosa.
El preocupa el vot útil als socialistes?
Una majoria del PSOE a través del vot útil descapitalitza la part de l’esquerra espanyola que inclou Podem, i em preocupa que tingui una baixa representació, perquè considero que hi ha poca varietat, dins de l’esquerra. La nostra gran aposta, en funció de com vagin els acords, és poder forçar el PSOE, però també Podem, amb vista a arribar a aquesta línia de diàleg per aconseguir el referèndum.
Quin paper té la via de la desobediència per forçar aquest referèndum?
S’ha d’optar per un referèndum dins del marc democràtic actual, estirant al màxim el marc normatiu, el mateix estat de dret. Celebrar un referèndum no és il·legal com ens volen fer veure, hi ha marge; una altra cosa és que políticament interessi o no. Ara bé, pot ser que, en un moment puntual, aquesta via d’acord i diàleg sigui inviable i que ens vegem abocats a la desobediència. És justificable, crec, sempre que la via habitual, democràtica, no sigui viable. No ho podem descartar perquè, per a nosaltres, per damunt de l’estat de dret hi ha la democràcia.
Hi ha gent que se sent traïda perquè va defensar les escoles, va votar tot i les agressions policials i va arribar un moment en què tot es va convertir en fum. Què diria als que se senten decebuts amb els partits que estaven al govern i no van complir amb el full de ruta?
Fins a l’1 d’octubre, vam complir amb el full de ruta. Pensàvem que l’Estat s’hi avindria i arribaria a una mena d’acord o negociació; no comptàvem amb la força repressiva, i per això el full de ruta va quedar inservible. Molta gent dirà que pecàvem d’innocents, però és que ningú pensava que l’Estat sobrepassaria l’estat de dret i el seu propi marc democràtic.
Per facilitar la via de l’acord, Joan Tardà ja va assenyalar fa uns dies que una opció seria que la resposta del referèndum no fos binària –independència, sí o no–, sinó que l’Estat hi pogués afegir la seva proposta. Aquest és el nou platejament?
Si volem un referèndum acordat amb l’Estat, les condicions les han de marcar tots els bàndols; per tant, és possible que l’Estat hi vulgui incloure la seva proposta federal. Això sí, ha de ser seriosa i amb contingut.
El preocupa que torni a governar la dreta, fins i tot amb la inclusió de Vox?
El PP, Ciutadans i Vox no faran govern perquè no sumen; el vot d’extrema dreta i de dreta és el que és, només va passant d’un partit a un altre. A mi el que em preocupa és un pacte PSOE-Ciutadans, perquè és el més viable i perillós, ja que voldria dir més repressió. Veient la poca valentia del PSOE, de seguida caurà en les temptacions de Ciutadans, i probablement també estarà lligat pel discurs de l’extrema dreta; tindrà poc marge de maniobra. No deixa de ser una versió més light del règim del 78, en les formes, però no realment en el contingut.
En l’àmbit laboral i educatiu, quins són els deures en aquesta legislatura?
Hi ha grans lleis que el PSOE va dir que derogaria, com la Lomqe, la reforma laboral i la llei mordassa, i no s’ha fet res. Si el PSOE que ha d’arribar ara és aquest que no les retira, malament anem, perquè afecten drets i llibertats bàsiques. A la gent d’esquerres se li ha de dir. I si hi ha un acord amb Ciutadans, què passarà amb aquestes lleis? S’enduriran encara més?
Quines són les principals reivindicacions de Lleida al Congrés?
A Lleida hi ha una falta brutal d’inversions, sobretot en infraestructures. En els últims pressupostos, hi havia entre un 20% i un 25% menys d’inversió al territori. Van ser venuts com els pressupostos més socials, però territorialment no ho eren. També s’ha de negociar la nova política agrària comuna, cosa que afecta molt el territori.

Activista cultural i polític

Nascut a Sallent, al Bages, el 1970, Xavier Eritja ha participat en nombroses plataformes, entitats i institucions de Lleida, on viu actualment. Entre d’altres, ha estat president de l’Ateneu Popular de Ponent, membre fundador de l’Assemblea Nacional Catalana a Lleida i portaveu de la plataforma Lleida Decideix. Assegura que des d’aquestes plataformes ha pogut anar “copsant amb emoció l’articulació i el creixement exponencial del moviment independentista”. Fa dos anys i mig que és diputat al Congrés.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Madrenas dona ja per amortitzada la taula de diàleg

Girona
JOSEP RULL I ANDREU
EXCONSELLER DE TERRITORI I SOSTENIBILITAT

“El projecte existeix, és vigorós, però ha de tornar-se a muscular”

TERRASSA

Deu anys de ‘lobby’ independentista

barcelona

L’ofensiva dels talibans arriba a tres ciutats clau

KABUL
El radar

Hora incerta a Tunísia

Interior elimina la guàrdia presidencial de Torra

BARCELONA

Puigneró limita la taula de diàleg si no hi ha avenços

BARCELONA

La fuga del rei emèrit a Abu Dhabi s’eternitza

madrid

Interior crea una unitat d’escortes i dissol la guàrdia presidencial creada per Torra

barcelona