Política

ROSA PEÑAFIEL CANTANO

CANDIDATA DE LA CRIDA-CUP A L’ALCALDIA DE LLEIDA

“Si hi ha un govern republicà a Lleida, també hi serem”

“Personalment li retrec al govern que hagi jugat amb les emocions, amb l’anhel d’un poble”

“ERC em desconcerta una mica. No sé ben bé cap a on va”

“L’Estat no deixarà d’utilitzar la repressió per eliminar-nos com a adversaris polítics”

‘Radical’ vol dir transformar des de la rel, perquè si no ho fem així, si no ho fem possible, sempre governaran els mateixos
El tema de les plaques franquistes m’ha afectat molt, i més que hàgim de lluitar amb els socialistes per la memòria històrica
Il·lusionar és complicat i més amb un cansament endèmic, quan hem normalitzat que no es pot canviar el clientelisme

La Rosa Peñafiel és qualsevol cosa menys una política professional. Ha arriscat fins i tot la feina per presentar-se com a cap de llista de La Crida-CUP a Lleida. La mou la passió i el record de la lluita del seu avi, un andalús comunista i sindicalista que va ser regidor a la Paeria pel PSUC del 1979 al 1983.

S’imaginava que acabaria encapçalant una candidatura de la Crida-CUP?
Quan m’ho van proposar, jo en el primer moment vaig dir que no, perquè tinc dos fills, estic educant en solitari, porto una empresa... Com a dona tinc dificultats, com moltes altres… Però pensant molt, i pensant d’on vinc, del que hem arriscat a casa, vaig dir: “Em tiro al buit, arrisco i ja me’n sortiré.”
Vostè és la neta del sindicalista i regidor de la Paeria Antonio Cantano i és la portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme, constituïda després que la seva família es negués que es posés el nom del seu avi a un carrer mentre no desapareguin tots els noms franquistes dels carrers… El seu avi ha estat un referent?
El meu avi va morir fa quatre anys el dia del meu aniversari. Ell és el meu fil, el fil que intento preservar. Era comunista, sindicalista convençut, va emigrar d’Andalusia, com molts altres, i va ser un dels fundadors de CCOO a Lleida i va estar represaliat pel franquisme. Quan l’Ajuntament li va concedir un carrer, la família ens vam plantar perquè hi havia una lluita per treure els noms franquistes dels carrers i tampoc trobàvem coherent que estigués a la mateixa altura de reconeixement dels que li van privar la llibertat. Primer li vam dir a l’alcalde i no ho va acceptar, va dir que col·locaria la placa i si jo volia que la despengés. Aquesta espurna va ser la flama de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme.
Quin és el seu anhel com a candidata?
L’objectiu és transformar. Jo arrisco 22 anys en una empresa i em puc trobar que d’aquí a quatre anys no tingui feina. I estic a punt de fer 50 anys. És arriscar. Però tinc la il·lusió de fer possible un projecte i fer realitat la Lleida que tots volem. Volem retornar la institució als ciutadans. El tema de les plaques em va afectar molt perquè haver de lluitar amb socialistes per fer justícia a la memòria històrica, per canviar els noms dels carrers... Alguna cosa està passant que no va bé.
No creu que la gent està una mica cansada? Com s’ho farà per compartir aquesta il·lusió que vostè té?
Jo també soc poble, jo també estic cansada. Il·lusionar és complicat i més quan el cansament és per una causa endèmica. Hem normalitzat que el clientelisme no es pot canviar. Per això, quan diem que som radicals, s’ha de veure en positiu. Radical vol dir transformar des de la rel. Perquè, si no, no ho farem mai possible i sempre governaran els mateixos.
L’amenaça d’ascens de l’extrema dreta li dona empenta o la desanima?
Em dona molta força per lluitar més que mai. La dreta només té com a arma la repressió, la por i la limitació de les llibertats. Per mi va haver-hi una transició on els franquistes una nit eren franquistes i l’endemà eren demòcrates. No s’ha fet cap tipus de transformació, especialment en àmbits com el judicial, on han conservat les estructures de poder. Una democràcia real ha de partir d’un canvi de més avall. Aquí, a Lleida, els socialistes han tret quatre dels nou noms de carrer franquistes. Eren com els més dolents. Ha arribat un punt que hem banalitzat tant la dictadura franquista i el que va patir la gent, que som capaços de conviure-hi, i això és una anomalia democràtica, res del que vivim ara és casualitat.
Què opina de l’opció d’ERC, que ha apostat per una via més lenta?
Jo ho tinc clar, fins al punt d’assumir les conseqüències que calgui assumir. Perquè l’alternativa és utilitzar paraules, dir “Farem república” però sense cap tipus d’intenció. Jo tinc clar que s’ha de ser conseqüent i desobeir. Perquè el que és clar és que l’Estat no deixarà d’utilitzar la repressió per eliminar-nos com a adversaris polítics.
No teniu por de quedar-vos sols en aquesta lluita?
No podem quedar mai sols, hi ha el batec d’un poble al carrer. Carrer i institucions són indestriables en la lluita.
Esteu més a prop dels Comuns o d’ERC?
ERC personalment em desconcerta una mica, no sé ben bé cap on va. Seré bastant clara durant la campanya. Tots tenim dret a saber si pensen pactar amb els socialistes aquí a Lleida, hi ha una certa rumorologia, i sobretot saber fins a on seran capaços d’arriscar, hem de posar les cartes damunt de la taula. Aquestes eleccions no van de repartiment de cadires sinó de revertir i canviar una societat.
Sembla que el que vol ERC és pactar amb vosaltres i amb Junts per Catalunya. I vosaltres?
Nosaltres ens guiarem per la lògica. I sempre ho hem dit clarament: en tot allò que serveixi per avançar cap a la República de la justícia social, la radicalitat democràtica i els drets col·lectius, hi serem.
Per què no heu fet una coalició amb El Comú de Lleida?
Tenim molta sintonia amb ells i podem treballar plegats. Potser la falta de sintonia està en el tema de la independència. Tot i així, reconec que han fet una tasca increïble a Lleida; a més, els conec personalment, als dos regidors actuals, i tinc bastant empatia amb ells.
Insistiu que el govern ha desaprofitat els resultats de l’1-O. Quina era l’alternativa i què és el que més critiqueu del govern actual?
Jo personalment li retrec que han jugat amb les emocions d’un poble, amb l’anhel. M’ha semblat que volien veure si l’Estat feia algun pas, però en el fons han jugat a dues bandes, no han estat clars… Jo hauria declarat la República directament. Jugar, no. Hi havia molta gent esperant aquest moment, per això vam defensar les urnes. No es pot jugar així amb els sentiments. La independència no és únicament una bandera, és un projecte, una societat més justa, de drets laborals, feminista...
Però creu realment que es pot declarar la República i ja està? Això no hauria estat encara pitjor?
No, si no és de manera unilateral, no. Quan es va pactar aquesta Constitució que no es pot modificar ni tocar i que és inviolable, però els drets del poble sí que ho són, es va deixar ben lligada la unitat d’Espanya. Però la idea d’Espanya no és un dret fonamental que s’ha de preservar, és una idea franquista.

Lluitadora antifeixista i feminista

Veïna del barri de la Bordeta, Rosa Peñafiel Cantano (49) és portaveu de la plataforma Lleida Lliure de Franquisme i membre de l’associació feminista Dones Lleida. Fa dos anys va ser notícia perquè va liderar la lluita per la retirada de les plaques franquistes als carrers de Lleida a partir de la proposta de dedicar un carrer al seu avi, Antonio Cantano. L’Ajuntament va ser portat a judici per aquest tema per incompliment de la memòria històrica. El novembre passat va canviar cinc d’aquests noms per noms de dones.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

portugal

Luís Montenegro anuncia la composició del nou govern

barcelona
terrorisme

Estat Islàmic crida a fer atacs a Europa i els EUA per Gaza

barcelona

Sílvia Paneque tornarà a ser la cap de llista del PSC

GIRONA
argentina

Els insults de Milei a Petro provoquen una crisi diplomàtica amb Colòmbia

barcelona
Política

Mor Conxita Tarruella, històrica d’Unió

guerra a gaza

El TIJ ordena a Israel garantir l’entrada d’ajuda humanitària a Gaza

barcelona
Política

Mor Joe Lieberman, l’exsenador estatunidenc que volia acabar amb la violència dels videojocs

guerra a gaza

Els EUA critiquen la relatora de l’ONU per als territoris palestins ocupats

barcelona
guerra a europa

Rússia llança 28 drons i míssils contra Ucraïna en un atac dirigit sobretot al sud

barcelona