el contrapunt
El PSC retorna sense ferir el sobiranisme pel vot útil
Participa de la victòria del PSOE a Espanya però no aconsegueix recuperar l’hegemonia en les generals
Torna a guanyar a l’àrea metropolitana però no arriba a debilitar l’independentisme
“La Catalunya progressista i de la convivència tornarà a fer president Pedro Sánchez”, augurava la candidata barcelonina i ministra Meritxell Batet en el míting central dels socialistes a Catalunya, dijous al pavelló de la Vall d’Hebron davant 4.000 persones. Més enllà d’encertar-la en part, l’auguri demostrava la seguretat amb què el PSC afrontava les eleccions a Catalunya perquè es donava per feta la victòria clara de Sánchez a Espanya però també s’aspirava a la victòria a Catalunya, si més no en vots. I és en aquest punt on les victòries pel vot útil contra la por a la dreta espanyola no li han funcionat aquest cop al PSC amb la força amb què ho havia fet històricament. El segon però del resultat d’ahir és que els socialistes confiaven que el vot útil els enfortís al mateix temps de debilitar l’independentisme, un objectiu que no ha prosperat. En perspectiva, el procés independentista ha arrabassat als socialistes ser la punta de llança a les eleccions espanyoles –el 2015 i el 2016 va ser En Comú Podem i, aquest cop, ERC, sense que ni els comuns ni JxCat s’hagin ensorrat–. Nogensmenys, l’independentisme obté vint-i-dos diputats i guanya en vots i el sobiranisme partidari del referèndum d’autodeterminació confirma amb vint-i-nou diputats la seva hegemonia a Catalunya.
El PSC aconsegueix recuperar cinc diputats i se situa en dotze. Encara que no assoleix doblar la representació respecte als mals resultats de fa tres anys, gairebé dobla el nombre d’escons a Barcelona –on té en l’àrea metropolitana el seu gran feu–, manté els diputats a Tarragona i Girona i, sobretot, es treu l’espina clavada de fa tres anys a Lleida, on per primer cop a la història els socialistes s’havien quedat sense diputat en les eleccions generals.
Així, a Barcelona el PSC guanya i reprèn el seu paper històric com a primera força, a més de recuperar quatre diputats que s’afegeixen als només cinc que va obtenir fa tres anys –Francisco Polo, Mercè Perea, José Zaragoza, Lídia Guinart, Francisco Aranda, Carmen Andrés, el líder de les joventuts Arnau Ramírez i Sonia Guerra acompanyaran Batet–. Montse Mínguez recupera el diputat de Lleida que havia deixat fora Mònica Lafuente fa tres anys i Marc Lamuà repeteix a Girona. Tarragona és el voler i doler del PSC en aquestes eleccions perquè ERC li arrabassa la victòria de sempre que només els comuns li havien furtat en les darreres eleccions. Els socialistes tarragonins només seran representats pel revalidat Joan Ruiz.
En vots, els socialistes catalans aconsegueixen recuperar tres-cents cinquanta mil vots tenint en compte que el 2016 van tocar el fons històric de 559.870. I torna a ser la primera força en moltes ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona.
LES FRASES
Governabilitat difícil
x.m“Guanyem, però pot ser ingovernable”, donava a entendre ahir alguna veu des de la seu socialista del Poblenou barceloní. Certament el PSC es recupera amb centenars de milers de vots i ja comptava amb un mapa català fragmentat. Però la majoria més àmplia possible que els socialistes anhelaven i que l’històric vot útil contra la por a la dreta li havia garantit, aquest cop no és suficient. De fet, el PSOE només té majoria amb Ciutadans, un pacte molt difícil de justificar però possible i que tindrà molts poderosos a favor. Amb Podem no en fa prou i garantir-se l’estabilitat amb independentistes catalans i bascos pot generar molta inestabilitat interna al PSOE i pressió externa. Els independentistes han vist legitimat posar condicions. Ahir, el PSC estava més content per Sánchez que per ell mateix.
