Els presos hauran de ser al ple del Congrés el 21 de maig
El Suprem ha de fer sortir de la presó Junqueras, Sànchez, Rull i Turull per ser diputats i Romeva per ser senador
Els podria suspendre pel 384 bis, ideat per a terroristes
El rei hi coincidiria al juny
L’Estat espanyol es disposa a viure la constitució de les Corts més anòmala en quaranta anys de democràcia per l’existència de cinc presos electes a les urnes el 28 d’abril –els diputats Oriol Junqueras (ERC) i Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull (JxCat) i el senador Raül Romeva (ERC)– que necessiten sortir de Soto del Real i ser físicament al ple inaugural del Congrés i del Senat per ser diputats i senadors de ple dret. Si la recollida de la credencial es pot fer per delegació, el que obliga a acudir en persona és l’acte de constitució i el jurament o acatament de la Constitució, així que el Suprem es veurà obligat a deixar sortir els presos jutjats perquè Junqueras, Sànchez, Rull i Turull seguin a l’escó a les deu del matí del 21 de maig i votin la mesa del Congrés i que Romeva ho faci al Senat.
La imatge dels presos preventius en llibertat fent campanya que la JEC va evitar no s’evitarà ara al Congrés i al Senat, on els cinc electes seran conduïts per la Guàrdia Civil des de Soto del Real en una imatge per a la història. El precedent més pròxim és el permís que el 1987 l’Audiència de Navarra va concedir a Juan Carlos Yoldi, pres d’ETA, per anar al debat d’investidura al Parlament basc com a candidat a lehendakari de HB.
Després de la imatge de Junqueras, Sànchez, Rull i Turull a l’hemicicle de la Carrera de San Jerónimo i de Romeva a l’edifici de la plaça de la Marina Espanyola, la justícia afrontarà la seva suspensió. L’instrument tornarà a ser l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal (Lecrim), ideat per a terroristes i que el jutge Pablo Llarena va aplicar al Parlament gràcies a un joc de paraules: l’article parla de rebels en presó i amb judici en curs i un dels presumptes delictes pels quals són jutjats els líders del procés és el de rebel·lió. El dubte és si hi seran quan, quinze dies després del 21 de maig, el Congrés celebri la sessió solemne de l’obertura de les Corts que presideix el rei Felip VI. Si la justícia no va de pressa, el rei podria viure la incomoditat de tenir al davant quatre presos polítics a l’escó. ERC, però, no va mai a la sessió reial.
