Johnson tanca la porta a un segon referèndum a Escòcia
Des d’Edimburg, el líder britànic sosté que ja es va votar el 2014 i que repetir la consulta “faria perdre la confiança en els polítics”
Sturgeon critica l’exclusió escocesa en el procés del ‘Brexit’ i reitera el dret a triar el propi destí
Boris Johnson va ser escridassat ahir per europeistes i independentistes escocesos en la seva arribada a la residència de la primera ministra escocesa, Nicola Sturgeon, a Edimburg. Era el seu primer viatge oficial com a cap del govern britànic i la primera trobada entre els dos líders. Es produïa després que Sturgeon hagués reclamat poder celebrar un nou referèndum.
Després de la breu trobada, Sturgeon va denunciar que Johnson persegueix un Brexit sense acord “extremadament perillós per a Escòcia i tot el país”. “Diu públicament que vol un acord, però en realitat busca sortir sense, perquè aquesta és la lògica de la posició extrema que ha adoptat”, va confessar.
Per la líder escocesa, sigui quin sigui el desenllaç del Brexit, tindrà un impacte en el calendari de la segona consulta, prevista per abans de mitjan 2020, i va reiterar que no és democràtic bloquejar el dret d’escollir dels escocesos.
Per la seva banda, Johnson, des de la base naval de Faslane, va recordar que ja hi va haver una votació el 2014 i va tancar la porta a una segona. “Aquella va ser l’única consulta independentista que recordo, i tinc 55 anys. És l’única vegada que ha passat, i crec que hi va haver una diferència de 10 punts”, va dir amb la seva ironia habitual. “Tothom va deixar clar llavors, també el Partit Nacional Escocès (SNP), que seria l’única votació en una generació; si ara se’n celebrés una altra, la gent perdria la confiança en els polítics.” La setmana passada Johnson va qualificar els referèndums de “tòxics i divisius”.
Sturgeon va assegurar que les condicions havien canviat completament amb relació al 2014. El principal argument dels unionistes era que Escòcia es quedaria fora de la Unió Europea (UE) si s’independitzava del Regne Unit. Dos anys més tard, els britànics van votar sortir de la UE i els escocesos, quedar-s’hi. Sturgeon vol convocar una nova consulta abans de juny del 2020. Li cal l’autorització de Londres i no descarta celebrar-ne un sense permís.
Cita amb la líder ‘tory’
Johnson va arribar ahir a Escòcia brandant un xec de 330 milions d’euros extres per als tres governs autonòmics –Escòcia, País de Gal·les i Irlanda del Nord– per guanyar-se’n el favor. Pel govern escocès, aquesta no és cap oferta nova, sinó una partida acordada fa temps.
Johnson també es va reunir amb la líder del seu partit al territori, Ruth Davidson, que s’oposa totalment al Brexit dur que intenta tirar endavant Johnson i al gabinet de guerra creat per garantir-ne l’aplicació. El primer ministre va mirar de rebaixar la tensió dient que li donaria suport en les properes eleccions escoceses.
Johnson és un dels polítics més mal vistos a Escòcia. Un estudi publicat ahir revela que el 71% dels escocesos no hi confien. Aquesta animadversió es remunta al 2004, quan, sent editor de la revista The Spectator, va citar un poema de James Mitchie en què demanava l’exterminació de la “verminosa” raça escocesa. Ahir va culpar l’SNP d’aquesta mala reputació.
LA XIFRA
La lliura cau al seu nivell més baix
Daniel PosticoLa lliura esterlina es va enfonsar ahir al seu nivell més baix des de març del 2017 a causa de la preocupació perquè el Regne Unit surti sense acord de la UE. Va caure un 0,8% respecte a l’euro –fins a 1,1033 euros per lliura– i un 1% respecte al dòlar –fins a 1,23 dòlars–. Aquesta caiguda coincideix amb la primera reunió, ahir, del gabinet de guerra creat per Johnson per garantir el Brexit. El primer ministre no hi va poder assistir perquè era de viatge a Escòcia. Des d’allà, va reiterar que “l’acord de retirada [signat per Theresa May] està mort, però hi ha possibilitats de signar-ne un de nou” i que volen treure la salvaguarda que exigeix la UE per evitar la frontera irlandesa. “Deixarem ben clar als nostres amics quins són els nostres límits i què volem”, va afirmar. I hi va afegir que confia “en la bona fe de les dues parts”. Brussel·les, però, ha deixat molt clar que no canviarà ni una coma de l’acord signat.
Els analistes també van destacar les declaracions del ministre d’Afers Estrangers, Dominic Raab, que ahir al matí va dir que el país estaria en una millor posició per negociar amb la UE un cop fora, i que “és normal que la UE es mostri així de contundent al principi”.
