Política

El jutge consulta ambaixades pels acompanyants

Sol·licita si tenen el delicte d’encobriment a Alemanya, Suècia, Finlàndia i Dinamarca

El jutge de l’Audiencia Nacional que investiga els quatre acompanyants de l’expresident Carles Puigdemont per un delicte d’encobriment ha acceptat la petició de la fiscalia de preguntar a les ambaixades d’Alemanya, Suècia, Finlàndia i Dinamarca si tenen aquest delicte.

Per aquests quatre països van passar en el viatge amb l’expresident, el març de 2018, on aquest va pronunciar conferències. La petició a les ambaixades és formal però alhora vital, ja que la llei només permet perseguir un delicte si al país on es va cometre ho és. El delicte d’encobriment a l’Estat espanyol és castigat amb fins a tres anys de presó per a qui ajuda el suposat autor d’un delicte a eludir la investigació. Per la fiscalia, els quatre acompanyants sabien que l’expresident ja estava en cerca. D’altra banda, el jutge accepta de prorrogar sis mesos més la investigació, fins al 28 de març de 2020.

Un dels investigats és Josep Maria, Jami, Matamala, acompanyant durant molt temps de Puigdemont a Bèlgica, i que a finals de setembre va tornar a Waterloo, en perdre la immunitat de senador. L’empresari va tornar a Girona després de divuit mesos sense trepitjar Catalunya. En les eleccions del 10-N, tornarà a ser candidat de JxCat per Girona. Els altres investigats són l’historiador Josep Alay i dos agents dels Mossos, que eren de vacances quan van acompanyar el president. Quan anaven de Hèlsinki a Brussel·les en cotxe, va ser detingut a Alemanya, arran de l’euroodre del jutge Llarena. Al final, un tribunal alemany només va acceptar entregar Puigdemont pel delicte de malversació de fons i no per rebel·lió, i el magistrat, la va retirar.

“Cap èxit a una causa fabricada de terrorisme”

L’advocat flamenc de l’expresident Carles Puigdemont, Paul Bekaert, alertava ahir que “si és evident que Espanya fabrica un cas” contra ell per terrorisme “no tindrà cap possibilitat” d’extradir-lo amb una nova euroordre. Interrogat en una entrevista a l’ACN per les informacions periodístiques que vinculen el líder de JxCat amb el cas dels CDR, Bekaert assegura que, si les autoritats espanyoles demanessin una euroordre automàtica per aquest delicte, seria “un jutge belga qui decidiria si els fets són terrorisme o no”. En tot cas, avança que Bèlgica haurà de “deixar en suspens l’extradició” a l’espera que la justícia europea decideixi si té immunitat europarlamentària.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Consens pels reptes i no en les receptes

Girona
Àngel González
President de la Coordinadora de Memòria Democràtica del País Valencià

“La llei que impulsen el PP i Vox no és de concòrdia, sinó de discòrdia”

BANYOLES

Desmemòria ultra

Banyoles

Jornada (a) reflexió

Banyoles
Ricard Chulià
Periodista i autor del llibre “País Valencià. Eixida d’emergència”

“La Comunitat Valenciana no és viable, però el País Valencià sí”

Banyoles
La crònica

Ressaca final republicana

La monarquia

El referèndum de Franco

Els gegants de Gustavo Petro

Bogotà
GUERRA A GAZA

Els EUA admeten que Israel pot haver vulnerat el dret internacional humanitari

Barcelona