Ira als EUA per la nova víctima de la violència policial racista
La mort d’un afroamericà a mans d’un agent blanc desferma una onada de protestes de persones que reclamen justícia
L’alcalde de Minneapolis acomiada de manera fulminant els quatre implicats en el cas
Una nova víctima del racisme sistèmic als Estats Units ha desfermat una nova onada de protestes al país, que recorda les imatges que fa quatre anys, en ple apogeu del moviment Black Lives Matter (les vides dels negres són importants), van paralitzar el país i el van fer reflexionar sobre l’abús de la violència policial contra els afroamericans. Una reflexió que ara es demostra que no ha servit de res després de la mort d’un home negre detingut per la policia de Minneapolis, ofegat mentre estava indefens, detingut i estirat al carrer.
Centenars de persones van sortir als carrers del país, especialment de Minneapolis, per exigir justícia per la mort de George Floy a mans d’un policia blanc que va esclafar-li el coll amb el genoll durant cinc minuts, i va ignorar les súpliques de l’afroamericà. La policia va utilitzar gas lacrimogen per dispersar la protesta, en imatges que recordaven les manifestacions d’anys enrere.
S’han recuperat les consignes, queixes i crítiques de llavors, i s’ha recordat la protesta pacífica de molts esportistes, liderats pel defenestrat jugador de futbol americà Colin Kaepernick, que s’agenollaven en sonar l’himne nacional per protestar per la violència racista de la policia.
Els últims dies, el país viu en un déjà-vu permanent que recorda els casos de negres morts per abús policial contra els negres i la impunitat que en deriva. El cas de Floy és un calc del de fa sis anys d’Eric Garner, ofegat per un policia de Nova York per una maniobra il·legal que va tallar-li la respiració tot i les súpliques que “no podia respirar”. Una frase que també va repetir Floy a l’agent blanc que tenia el genoll sobre el seu coll, pressionant-lo contra l’asfalt i ignorant el prec.
El cas de Floy, com tants d’altres, ha agafat volada mediàtica gràcies a l’existència d’un vídeo casolà en què, durant deu minuts angoixants, es veu tot el procés des de la detenció fins a la mort de la víctima. Una situació semblant al cas de fa un parell de mesos amb l’execució de l’afroamericà Ahmaud Arbery, a Geòrgia, mentre feia esport, en la qual fins a l’aparició fa uns dies del vídeo on es veu com dos blancs el disparen a sang freda no va haver-hi acció judicial.
“Si les vides dels negres importessin tant com les dels blancs, el senyor Floyd encara estaria respirant. Si les vides dels negres importessin tant com les dels blancs, Ahmaud Arbery hauria acabat el seu exercici”, va denunciar el congressista demòcrata afroamericà Al Green, al Congrés.
En el cas de Minneapolis, les autoritats de la ciutat han passat a l’acció de manera immediata. Els quatre agents implicats en el cas van ser acomiadats ràpidament, i l’alcalde de la ciutat, el demòcrata Jacob Frey, va declarar de manera solemne i en un missatge dur que “ser negre als EUA no hauria de ser una sentència de mort”.
Tot i això, hi ha dubtes sobre si es farà justícia. L’advocat que defensarà el principal acusat serà el mateix que va aconseguir que exoneressin el policia que va matar Philando Castile el 2016, assassinat al seu cotxe i transmès en directe per xarxes socials per la seva parella.
LA FRASE
Trump amenaça de tancar Twitter
L’esperit de venjança que impera en gairebé tot el que pensa i fa el president dels EUA, Donald Trump, està permanentment present en el dia a dia del país. L’últim objectiu de la seva ira ha estat Twitter, que ha posat en funcionament una nova eina de verificació de piulades que, en el seu debut, va assenyalar un missatge del mandatari com a fals.
Trump fa dies que es queixa de la suposada il·legalitat del vot per correu i els múltiples exemples de frau d’aquesta pràctica, una teoria de la conspiració falsa i una acusació sense base real. Twitter va incorporar a una piulada de Trump una etiqueta que destacava que el que deia el president no és cert, i enllaçava amb diferents notícies que explicaven la realitat.
La nova política de la xarxa social va despertar l’enuig de la maquinària trumpista, que va aprofitar per alimentar una altra teoria de la conspiració sobre el silenciament de comptes conservadors, un complot progressista per “bloquejar” el missatge del president a la seva base. “Regularem durament, o fins i tot tancarem [les xarxes], abans de permetre [que ens silenciïn]”, va dir un Trump que va prometre una “gran acció” en el futur. Una amenaça que va fer, evidentment, des del seu compte de Twitter.
