De los Cobos, el mentider

La recent destitució del coronel de la Guàrdia Civil Diego Pérez de los Cobos com a cap de la comandància del cos militar a Madrid, un premi després de coordinar les càrregues policials contra els ciutadans l’1-O (tot i que mai se n’ha fet responsable), despulla una figura gris, avalada pel govern del PP i fins fa poc del PSOE.

La seva declaració en el judici contra els independentistes catalans al Suprem va ser ferma i mofeta, i la claca de Madrid va interpretar que els advocats defensors “no l’havien pogut acorralar”. El penalista Jordi Pina va despullar-lo quan el va advertir que podria incórrer en un delicte de fals testimoni negant que hi hagués hagut càrregues policials als centres de votació. Va ser salvat per l’esbroncada del magistrat Marchena a l’advocat barceloní perquè li treia aquesta potestat que té com a president del tribunal, però sobretot perquè ho feia a un testimoni de l’Estat, com es va veure en el tracte gens curós del jutge a testimonis de la defensa.

En el judici a l’Audiencia Nacional contra l’excúpula dels Mossos, el febrer passat el coronel va tornar a treure la seva bilis contra el major Trapero, però, a diferència del Suprem, aquí el cap dels Mossos sí que es va poder defensar. Responent a preguntes de la penalista Olga Tubau, De los Cobos va admetre que les acusacions que feia contra el major d’haver-se posat al costat del govern per assolir la independència eren “percepcions” seves. El secretari de la sala civil i penal del TSJC, Joaquim Martínez, va evidenciar més mentides del coronel quan va assegurar que la magistrada Armas el va citar com a cap del dispositiu el mateix 1-O al migdia en veure els cops de porra, i amb Trapero queixós, i el coronel li va respondre que estava “tot controlat”, fet que alhora confirma la seva responsabilitat en el dispositiu policial. Fins i tot, el mateix De los Cobos lamentava a l’Audiencia Nacional que després de la reunió de la Junta de Seguretat, al setembre, i veient que es prioritza “la convivència ciutadana”, ho va anar a dir a la magistrada del TSJC, però ella no va voler fer cap aclariment de la seva resolució ni advertir el cap dels Mossos.

“Ens va mentir a tots, però ho va fer de cara. Va anteposar les ordres rebudes, com a cos militar, a la convivència ciutadana”, recorda el penalista Andreu van den Eynde, advocat dels líders d’ERC al Suprem. En el judici, l’advocat de l’exvicepresident Junqueras i de l’exconseller Romeva va insistir en la contradicció de prioritzar el compliment de la llei per sobre de la pau social. En aquesta tossuderia de De los Cobos, Van den Eynde hi veu el general Grouchy. “Stefan Zweig, a Momentos estelares de la humanidad, relata molt bé com el general Grouchy és un home valent i que compleix les ordres fins al final. No accepta fer retrocedir les seves tropes, i provoca que Napoleó perdi la batalla de Waterloo. Així veig De los Cobos –continua el penalista–, un home gris que compleix ordres fins al final.”

L’advocat Àlex Solà, de l’equip de defensa del president d’Òmnium, també té clar que De los Cobos, director del gabinet de coordinació i estudis de la secretaria d’estat de Seguretat al govern del PP, va anar a Catalunya amb un encàrrec clar: “Va venir a carregar-se els Mossos d’Esquadra i no sé si també a fer caure el govern.” De manera sorprenent, el coronel De los Cobos va ser nomenat pel fiscal superior de Catalunya coordinador dels tres cossos policials per aturar l’1-O, i el va mantenir la magistrada del TSJC. Solà exposa que n’és una prova clara el fet que la policia va documentar l’actuació dels Mossos el cap de setmana abans de l’1-O, en què se’ls retreu que no van precintar res, com podria haver fet la policia espanyola.

“En el judici, es nota que De los Cobos menteix perquè creu que té raó, explica la seva realitat”, manifesta el penalista, i hi afegeix: “Quan diu que ell només coordinava perquè no podia manar un general [Ángel Gozalo], aquest final segurament és cert.” Solà també posa èmfasi que en pocs dispositius, per no dir en cap, hi ha un treball conjunt de la Policía Nacional i la Guàrdia Civil, sempre rivals.

Pel que fa als atestats de la Guàrdia Civil (ara descoberts pel govern del PSOE amb el 8-M), Van den Eynde exposa que contra els independentistes “res canviarà”, tot i que alerta que normes internacionals i codis ètics europeus recomanen no usar com a policia judicial un cos militar, com és la Guàrdia Civil, tot i que depèn del Ministeri de l’Interior. Solà comparteix que els atestats del tinent coronel Baena contra els independentistes “tenen un llenguatge i un lèxic similars als de la Brigada Politicosocial dels anys seixanta i setanta”. I hi afegeix que el que “ha fet la Guàrdia Civil, en aquestes investigacions de deep state i patriòtiques, de construir una realitat que si als jutges els encaixa no la qüestionen, no és nou d’ara”. Un pòsit podria ser quan, evoca Solà, algun analista alertava d’un Estat espanyol en perill després del 9-N del 2014 si no hi havia violència, amb el nou redactat del delicte de rebel·lió (1995) i la despenalització dels referèndums (2005).

Per a alguns advocats, informes de la comissaria d’informació dels Mossos en què s’alertava de possibles enfrontaments la tardor del 2017 entre grups antagònics també formen part de la prova que va condemnar els independentistes al Suprem. “El que és preocupant en un estat democràtic és que s’afirmi que la policia és font de disturbis amb 2,5 ciutadans al carrer”, clou Solà d’aquesta afirmació recollida en un atestat dels Mossos.