Crida d’auxili a Putin
Lukaixenko s’adreça al seu aliat per l’onada imparable de protestes
Milers de bielorussos surten al carrer per retre homenatge a un dels morts en les mobilitzacions
Minsk rebutja la mediació dels bàltics
Assetjat per les protestes i cada cop més aïllat, el president bielorús, Aleksandr Lukaixenko, va demanar ajuda a Vladímir Putin per la marea popular que amenaça de posar fi al seu règim quasi dictatorial, que ja fa més d’un quart de segle que dura.
“Cal contactar amb Putin, el president de Rússia, perquè ja no es tracta d’una amenaça només a Bielorússia”, va explicar el mandatari en una reunió amb alts càrrecs, segons l’agència oficial bielorussa, Belta.
Lukaixenko es referia a les protestes que sacsegen l’antiga república soviètica des de diumenge passat, quan es van difondre els resultats d’un sondeig a peu d’urna que li atorgava més del 80% dels vots en les eleccions presidencials. “Defensar avui Bielorússia vol dir defensar tot el nostre espai, la Unió Estatal [formada per Rússia i Bielorússia]. Si els bielorussos no resisteixen, l’onada arribarà fins allà [Rússia]”, va advertir.
Moscou, per la seva banda, va confirmar la conversa telefònica entre els dos presidents. Les dues parts –va explicar en un comunicat– “s’han mostrat convençudes que hi haurà aviat una solució per a tots els problemes” a Bielorússia. “L’important és que aquests problemes no siguin aprofitats per les forces destructives que intenten danyar la cooperació mútuament beneficiosa entre els dos països en el marc de la Unió Estatal”, hi va afegir el Kremlin.
Mentre Lukaixenko parlava amb Putin, milers de bielorussos es concentraven a la plaça Puixkin de Minsk per honrar la memòria d’Aleksandr Taraikovski, el primer manifestant mort en les protestes. El Ministeri de l’Interior va informar, en un primer moment, que Taraikovski va morir mentre intentava llançar un artefacte explosiu als antiavalots, però l’autòpsia va revelar que va morir a causa d’una ferida al pit.
Ahir, setena jornada de les protestes, es van succeir mítings i manifestacions de solidaritat en moltes ciutats i localitats del país sense que s’informés de càrregues policials.
Gran marxa avui a Minsk
A les mobilitzacions populars contra el règim de Lukaixenko hi participen no només estudiants i opositors liberals; també obrers i habitants de petites ciutats, considerats fins ara els principals suports del president.
La brutalitat de la repressió policial els primers dies de la protesta no ha desanimat els manifestants, que avui tenen previst celebrar una gran marxa a Minsk, la capital.
La repressió policial ha deixat, fins ara, un balanç d’almenys dos morts, 300 ferits i prop de 7.000 detinguts. Els ciutadans que han estat posats en llibertat han denunciat haver estat objecte de tortures i cops als centres de detenció.
L’Església Catòlica de Bielorússia es va afegir ahir a les crides a Lukaixenko perquè posi fi a la violència, alliberi tots els detinguts i obri un diàleg amb la societat.
Enrocat en les seves posicions, el president, que des del principi va acusar la República Txeca, Polònia, Ucraïna i, fins i tot, Rússia d’instigar les protestes, va insistir ahir que aquestes mobilitzacions estan dirigides des de l’exterior i va denunciar que Bielorússia és víctima d’una “agressió”. Per la seva banda, Lituània, Estònia, Letònia i Polònia han expressat la seva disposició a actuar de mediadors per arribar a alguna mena de solució a la crisi.
El mandatari bielorús, però, va rebutjar categòricament ahir l’oferta: “Fora de Bielorússia proposen certa mediació, crear un govern a l’exterior per al país. No necessitem governs a l’exterior, ni tampoc mediadors”, va declarar Lukaixenko en una reunió al centre de comandament estratègic del Ministeri de Defensa. Lukaixenko va assegurar als militars que Bielorússia “mai serà dirigida per un govern a l’exterior”. “No entregarem a ningú el país. Controlarem la situació”, va emfatitzar.
Comitè per al traspàs de poders
RedaccióLa campanya de la candidata presidencial de l’oposició unificada, Svetlana Tikhanóvskaia, actualment refugiada a la veïna Lituània, ha anunciat que ha iniciat el procés d’articulació d’un consell coordinador per al traspàs de poders. “Es tracta d’un grup de treball format per persones altament respectades per la societat”, va explicar. Tikhanóvskaia, la candidata opositora que va disputar el càrrec a Lukaixenko i que, segons van explicar el seus companys, va ser obligada a abandonar el país sota les amenaces del Comitè de Seguretat de l’Estat (KGB) de Bielorússia, s’ha declarat guanyadora de les presidencials de diumenge passat i s’ha compromès a celebrar eleccions lliures en un termini de sis mesos.
