Política

La UE no reconeix les eleccions a Bielorússia i imposarà “sancions dirigides als responsables de la repressió”

Els 27 reclamen una “transició democràtica pacífica” i assignaran 53 milions d’euros al país “per donar suport al poble”

La UE no reconeix les eleccions del 9 d’agost a Bielorússia, ja que “no van ser ni lliures ni justes”.

Així ho han dit el president del Consell Europeu, Charles Michel, i la presidenta de la Comissió, Ursula von der Leyen, en una roda de premsa després d’una reunió extraordinària per videoconferència dels caps d’estat i de govern comunitaris aquest dimecres. Tots dos han explicat que impulsaran “sancions dirigides als responsables de la repressió” i la “falsificació de les eleccions”. Michel i Von der Leyen han condemnat la “violència” de les autoritats bielorusses davant les protestes “pacífiques” de la ciutadania. Els 27 reclamen una “transició democràtica pacífica” al país i assignaran 53 milions d’euros “per donar suport al poble bielorús”.

Segons Michel, els comicis a l’exrepública soviètica, oficialment guanyats per Aleksandr Lukaixenko amb un 80% dels sufragis, “no compleixen amb els estàndards internacionals”. Tant ell com Von der Leyen han afirmat que la Unió se situa “al costat de la gent de Bielorússia”, que demana “democràcia i llibertats fonamentals”, i també a favor d’un “diàleg nacional”. En aquest sentit, donen suport a la proposta de l’OCDE de visitar el país de l’est d’Europa i fer un paper de mediador.

Per la seva banda, la presidenta de la Comissió ha explicat que impulsaran sancions pels responsables de la situació actual, “però no per al poble de Bielorússia”, tot i que no han concretat si l’actual president, Lukaixenko, es podria veure afectat per la mesura. A més, segons Von der Leyen, la UE assignarà 53 milions d’euros “que no aniran a les autoritats”, sinó a la gent. Un milió serà per enfortir la societat civil i uns mitjans de comunicació independent, dos milions més per assistir les “víctimes de la repressió” durant les manifestacions dels últims dies, i els 50 restants, com a suport d’emergència per la Covid-19 al sistema de salut del país i les entitats que treballen amb persones vulnerables.

Fa més d’una setmana que hi ha manifestacions a la capital, Minsk, i altres ciutats del país per rebutjar els resultats electorals que van anunciar les autoritats després del 9 d’agost.

Una vaga general continua tenint seguiment al país i, mentrestant, l’opositora Svetlana Tikhanóvskaia, que oficialment va aconseguir el 10% dels vots, ha articulat un consell de coordinació per a la transició de poder després de marxar a Lituània, tal com va confirmar la república bàltica l’11 d’agost.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

tot recordant

Fèlix Goñi i Roura, l’inici de Terra Lliure

àsia

Els sondejos a peu d’urna a l’Índia pronostiquen un triomf de Modi

barcelona
política

Puigdemont exalça la feina feta per l’exili per poder aprovar l’amnistia

barcelona
àfrica

Sud-àfrica posa fi a tres dècades de domini del partit de Mandela

Barcelona
política

Illa es confessa “molt tranquil” sobre les negociacions postelectorals

barcelona
guerra a gaza

Netanyahu insisteix que no hi haurà un alto el foc permanent fins que Hamàs hagi estat destruït

barcelona
política

ERC diu que ja negocia el referèndum i Junts li pica el crostó

barcelona
amèrica del nord

Mèxic arriba a les urnes després d’una campanya amb 34 candidats assassinats

barcelona
política

L’ANC culmina la renovació de la seva cúpula, que presdirà Lluís Llarch

barcelona