Política

MARTA PASCAL

PARTIT NACIONALISTA DE CATALUNYA

“Venim a fer canvis: aquesta incompetència no es pot aguantar”

MODEL · “Nosaltres ens emmirallem al cent per cent en el Partit Nacionalista Basc. És la via de la política útil”CONSENS · “Intentar acordar alguna cosa no vol dir abaixar el cap”

Qui governa ha fet que les institucions tinguin una capacitat zero de transformar el país
Aquestes eleccions han de servir per desemmascarar els que ens han venut gat per llebre
Nosaltres tenim l’ambició de representar els set milions i mig de catalans
Què en pensa, de l’enrenou polític i judicial que s’ha produït sobre la data dels comicis?
És un despropòsit. Aquí hi ha una primera variable i és que, més enllà de la pandèmia, el govern ha estat incapaç de tenir un dispositiu preparat per garantir el dret a vot de tota la ciutadania. Les coses, una vegada més, no s’han fet bé. Han manat els interessos partidistes d’uns i altres en aquest ball de dates. I la segona variable és aquest nou error de judicialitzar la política que ens porta a l’insòlit escenari en què estem ara: divendres vinent pot començar una campanya electoral sense que les eleccions tinguin data definitiva. Tot aquest vodevil ens l’hauríem estalviat si el president Torra hagués convocat les eleccions ara fa un any, quan ell mateix va dir públicament que la legislatura estava esgotada i que el govern era una olla de grills. Novament es va triar el camí equivocat i avui en patim les conseqüències.
El PNC afronta en aquestes eleccions el primer repte electoral. Això arriba massa aviat?
Nosaltres som un partit jove, fundat el 27 de juny del 2020. Venim d’una iniciativa de la societat civil, que és El País de Demà, que va estar fent feina des d’un punt de vista programàtic durant un any. El primer repte era poder-nos presentar a les eleccions i s’ha assolit. Vàrem recollir pràcticament 8.500 avals i ara estem donant a conèixer el nostre projecte, que és a mitjà termini.
Vostè ha declarat que el catalanisme necessita com més actors millor. Però la fragmentació de l’espai i del vot postconvergent no és contraproduent?
Junts per Catalunya i ERC es decanten cap a la desobediència i el PDeCAT segueix flirtejant amb la unilateralitat, com ho ha dit el president Mas. Feia falta una força política que des del catalanisme i del nacionalisme defensés de manera ben desacomplexada que Catalunya és una nació que té dret a decidir el seu futur però que ara hi ha una prioritat fonamental que és la recuperació econòmica i la transformació del país. Nosaltres superem aquesta lògica d’espai convergent trossejat. Som una força política nova, que té claríssimament com a mirall el que està fent el PNB, i també el Bloc Quebequès i el Partit Nacional Escocès. Per tant no som estranys. De partits nacionalistes en nacions sense estat n’hi ha moltíssims i trobàvem a faltar a Catalunya una força política que aglutinés des de la centralitat, des d’un centre liberal catalanista. Per això hem fundat el PNC.
Així el PNB és un referent màxim per al PNC?
Ens emmirallem al cent per cent en el PNB, amb la seva manera de fer política. És la via del pragmatisme, de la política útil, del que ens mereixem i del que ens toca. El nostre és un nacionalisme gradualista que, tal vegada, va una mica més a poc a poc, però sap que arriba lluny perquè és sòlid.
Els bascos van a Madrid i sempre pesquen coses. Vostès volen recuperar el clàssic peix al cove dels anys Pujol?
El president Pujol va ser el màxim exponent d’aquesta política i aquí tenim el seu llegat. Aquest país no s’entén sense els hospitals comarcals o sense l’eix transversal i el del Llobregat. Tot això és obra d’una Generalitat que tenia un prestigi, que anava a Madrid i negociava. Què ens ha passat ara? Doncs que qui governa –ERC i JxCat amb l’ajut inestimable de la CUP i del PDeCAT– ens ha portat al fet que les nostres institucions tinguin una capacitat zero per transformar el país. En puc dir peix al cove, però no sé si ara, després de tants anys, tothom entén aquest concepte. En tot cas, el que fa falta és fer política útil i defensar els interessos dels catalans. Tenim l’ambició de representar els set milions i mig de catalans. Venim a fer canvis perquè la incompetència actual no es pot aguantar. Aquestes eleccions han de servir per desemmascarar aquells que, amb el seu relat i per al seu propi interès, ens han venut reiteradament gat per llebre.
El PNC és contrari a la unilateralitat, però són o no són independentistes?
En el PNC no ens definim com a independentistes. Som un partit catalanista i nacionalista, que defensa el dret a decidir dels catalans i per tant de Catalunya com a nació per tenir algun dia un estat, però que posa les persones al centre. I que creu que aquesta manera d’entendre el món entre si ets independentista o no ho ets no reflecteix la pluralitat dels set milions i mig de catalans.
I què més defensen?
Defensem una manera de fer política basada en l’acord i el consens i també qüestions com ara el concert econòmic i que, a la llarga, els catalans puguem votar en un referèndum per decidir el nostre futur. I rebutgem l’escenari de la confrontació i de la desobediència, aquella manera de fer política que creu que el pitjor és el millor.
Això no els apropa a alguns plantejaments actuals d’ERC?
Ideològicament estem a anys llum d’ERC, un partit que des que és al govern no ha fet res més que apujar els impostos, treballar contra l’escola concertada i frenar determinades inversions en l’àmbit de territori i d’infraestructures. Nosaltres en canvi defensem la supressió de l’impost de successions, l’impost de patrimoni, de l’IVA i de l’IRPF, volem un concert econòmic que ens permeti tenir més diners i apostem per la col·laboració publicoprivada en l’àmbit sanitari, en el de l’ensenyament, etc. Des del punt de vista nacional, ERC està disposada a reeditar un govern amb Junts per Catalunya, per tant segueix en la línia de la confrontació i la desobediència. Nosaltres hem dit de totes les maneres possibles que no volem un govern que es mantingui en aquesta línia i no li donarem suport.
El PNC va a les eleccions en solitari. No hi ha hagut possibilitat d’una entesa amb el PDeCAT?
Vàrem fer una crida d’un front ampli que pogués incorporar gent catalanista i independentista. Ens vàrem reunir amb el PDeCAT però finalment ens van dir que no creien que fos possible una aliança. Fins i tot vaig oferir renunciar a anar a la llista perquè no hi hagués cap mena de dificultat en el tema del lideratge, però el PDeCAT va considerar que no necessita sumar esforços. Jo crec que en aquest cas ells han pres una decisió estratègica de continuar picant l’ullet a la unilateralitat. El PDeCAT el que està dient és: seguim amb el procés, som els de sempre i per tant no canviarà res.
Hi ha possibilitat d’algun acord postelectoral amb altres forces polítiques?
Ara mateix nosaltres només estem concentrats a donar-nos a conèixer i en les eleccions. I creiem que podem ser al Parlament i que podem condicionar la política catalana de tal manera que aquest país comenci políticament a canviar i que això tingui un impacte directe sobre una situació econòmica ara mateix molt complicada, que està patint precisament pel fet que els polítics actuals són incapaços de resoldre els problemes.
Si el PNC entra al Parlament i el PSC truca a la seva porta, què els diran?
Nosaltres tenim tres elements clau: el concert econòmic, el dret a decidir i la recuperació econòmica. El PSC té ara l’oportunitat de dir-nos en quina línia està: en la del catalanisme o, com sembla, en la d’un projecte sotmès al PSOE de Pedro Sánchez. Hi ha un ministre del govern d’Espanya com Salvador Illa que anteposa els interessos particulars del PSC des d’un punt de vista electoral a la seva feina com a ministre. Això, no ho hem vist a cap país europeu. Jo he de recordar que el senyor Illa és qui reiteradament va representar el PSC en qualsevol manifestació que organitzava Societat Civil Catalana, al costat de Vox, Ciutadans i el PP.
Vostè el 2018 va deixar el càrrec de coordinadora general del PDeCAT afirmant que havia perdut la confiança de Puigdemont. Ha tingut algun altre contacte amb ell?
Hem parlat telefònicament i ens hem vist a Waterloo. Li vaig anar a portar el meu llibre i vàrem parlar de política i de la seva situació personal. Amb el president Puigdemont, hi he tingut una discrepància política en dues línies. En primer lloc, la defensa per part del president d’una estratègia de confrontació i de unilateralitat, que és el que encara està defensant Junts per Catalunya. I la segona discrepància amb ell és el tema de la CUP. Crec que una força política com la CUP, que és antisistema, no pot marcar el destí dels catalans. La meva decisió va ser apartar-me del PDeCAT perquè penso que en la política i en la vida s’ha de ser coherent.
I, amb el president Mas, s’hi ha reunit?
També hi he conversat. Sempre li he dit que en el moment en què el PDeCAT segueix desitjant pactar amb Junts per Catalunya s’esvaeix del tot el llegat convergent. El senyor Mas creu que el PDeCAT i Junts per Catalunya s’han d’entendre i aquesta és una discrepància molt de fons que tenim. Li tinc, evidentment, respecte polític però discrepo del fet que segueixi picant l’ullet en el tema de confrontació i desobediència i no se’n desmarqui al cent per cent. Penso que el temps ens ha donat la raó, a aquells que dèiem que això no ens portaria res de bo.
Malgrat el seu escepticisme amb el procés, vostè també va haver de passar pel jutjat...
M’acusaven del mateix que a tothom: sedició, etc. Vaig haver d’anar al Tribunal Suprem a declarar davant del jutge Llarena pels fets de l’1 d’octubre i també vaig comparèixer com a testimoni en el judici del procés. Jo he defensat sempre que no es podia fer una declaració d’independència, sinó que era millor convocar unes eleccions al Parlament. Sempre he dit que la llei de transitorietat del 5 i 6 de setembre va ser un error, però també considero que no és seriós ni es pot permetre que l’Estat enviï policies a estomacar la gent l’1 d’octubre. Ni la causa ni el judici tenen cap mena de fonament. Del que estem parlant és de deixar votar a la gent. L’Estat espanyol ha fet molt poca autocrítica del que ha passat els darrers anys.
Després de les reiterades negatives de l’Estat espanyol a pactar res amb el govern català, vostès encara confien a arribar-hi a algun acord?
No és que nosaltres hi confiem, però sí que pensem que Catalunya, que és una nació i vol tenir un estat, té dret a resoldre la seva situació política a través del referèndum. I també té dret a disposar dels recursos necessaris mitjançant un concert econòmic que no tenim, però que l’Estatut permet. També cal trobar la manera que els presos puguin tornar a casa. Intentar buscar el consens i acordar alguna cosa amb el govern espanyol no vol dir abaixar el cap.

10 coses que no sabies...

Coherència. Aviat farà un any que va renunciar a l’escó al Senat per les diferències ideològiques amb el seu anterior partit, el PDeCAT. És de les que consideren que la coherència en política no es demostra quan et fan fora, sinó quan marxes pel desacord amb la línia política.

Docència. Treballa com a professora a la Pompeu Fabra i a la Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Doctora. Actualment està en procés d’obtenir el doctorat en comunicació política per la Blanquerna-Universitat Ramon Llull.

Internacional. L’any 2016 va viatjar als Estats Units, quan la van seleccionar per a una beca de lideratge de la German Marshall Fund, una institució que es dedica a promoure la cooperació entre l’Amèrica del Nord i Europa.

Accident. El febrer del 2020 va tenir un accident mentre esquiava a la Molina que la va obligar a passar per la sala d’operacions a causa d’una lesió al genoll. Durant molts mesos ha hagut de caminar amb crosses.

Arqueòloga. De jove participava en les campanyes d’excavacions al poblat ibèric i medieval de l’Esquerda, a Roda de Ter. Aquest interès va fer que, a banda de llicenciar-se en ciències polítiques, també ho fes en història.

Feines. Durant la seva etapa universitària, treballava els caps de setmana en una botiga de roba infantil de Vic per ajudar a pagar-se els estudis. També feia classes particulars.

Esport. És sòcia i abonada del Barça. També ha fet de monitora d’esquí per a nens.

Llaminera. Els dolços són una de les seves passions gastronòmiques.

Compromesa. Ha estat sempre defensora de la igualtat de gènere i això ho ha traslladat al món de la política. L’any 2012 va ser la primera dona que va presidir la Joventut Nacionalista de Catalunya, branca juvenil de CDC.

El peix al cove

Marta Pascal (Vic, 1983) és la secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya (PNC) i cap de llista per Barcelona. Llicenciada en ciències polítiques i en història i professora universitària, va començar l’activitat política el 2006 a la Joventut Nacionalista de Catalunya i a Convergència Democràtica de Catalunya, ocupant diversos càrrecs a la JNC, entre els quals el de presidenta. Posteriorment va ser diputada al Parlament per CiU i per Junts pel Sí (2013-2017) i senadora per designació autonòmica (2018-2020). El 2016, amb la fundació del PDeCAT, va ser escollida coordinadora general d’aquest partit, càrrec al qual va renunciar el juliol del 2018 en considerar que no tenia la confiança de Puigdemont. L’1 de març del 2020 va deixar també el càrrec de senadora i poc després, el 27 de juny d’aquell any, va ser escollida secretària general del Partit Nacionalista de Catalunya, una nova formació catalanista i de centre liberal impulsada des del laboratori d’idees El País de Demà. Marta Pascal vol seguir els passos del pragmatisme i esperit negociador que tants bons resultats ha donat al PNB i, defugint qualsevol temptació unilateralista, defensa dos objectius preprocés que són el referèndum pactat i el concert econòmic però també avançar en el dia a dia amb el clàssic peix al cove pujolià.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

En llibertat els quatre últims detinguts pels aldarulls a Terrassa en la manifestació pro-Hasél

terrassa

Els comuns proposen un Govern amb ERC i el suport del PSC com a “única opció real”

barcelona

Centenars de persones es manifesten a Sants per celebrar la llibertat del veí detingut en les protestes per Hasél

barcelona

Manifestació a Girona per la llibertat d’expressió, el futur dels joves i l’autodeterminació

girona

Les tres condicions de la CUP: Mossos, referèndum i pla de xoc

barcelona
MARTA PONTNOU
ASSESSORA D'IMATGE ESPECIALISTA EN POLÍTICA

“La roba d’un polític ha de transmetre el que vol”

barcelona

Òmnium denuncia una nova onada repressiva als jutjats

barcelona

El Síndic de Greuges bat rècords i rep més d’11.000 queixes

Barcelona

Primer bombardeig de Biden contra milícies iranianes

Washington