Ofensiva unionista per aprofitar el moment de debilitat de Sturgeon
La líder de l’SNP salva una moció de censura dels ‘tories’
El cas Salmond i l’èxit de la vacunació de Johnson fan caure el suport escocès a la independència
La ministra principal escocesa, Nicola Sturgeon, va sobreviure ahir a una forta ofensiva dels unionistes. Primer va ser la publicació d’un informe d’una comissió parlamentària que concloïa que Sturgeon havia trencat el codi ministerial en el cas Salmond. I, després, una moció de censura interposada pel Partit Conservador. Tot plegat es produeix a només sis setmanes de les eleccions escoceses en què Sturgeon ha promès un segon referèndum d’independència si guanya. L’SNP és el gran favorit.
La disputa que mantenen la mandatària amb el seu predecessor i mentor es remunta al 2018, quan dues treballadores de Salmond el van acusar d’haver abusat sexualment d’elles mentre era al poder. Salmond va cedir el seu lloc a Sturgeon el setembre del 2014 després de perdre el referèndum d’independència. El Partit Nacional Escocès (SNP) va denunciar Salmond a la policia.
Salmond va denunciar, al seu torn, l’SNP per irregularitats en el procés. La justícia li va donar la raó i també el va declarar no culpable, ara fa un any, dels 13 delictes d’abús sexual que se li imputaven. Salmond va acusar Sturgeon de conspirar contra ell i es van obrir dues investigacions per determinar si Sturgeon es va saltar el codi ministerial i va mentir al Parlament sobre quan es va assabentar de les acusacions contra Salmond. La primera investigació, i més important, de l’exjutge James Hamilton, va concloure que no i la segona, d’una comissió parlamentària amb majoria de diputats unionistes, que sí. Sturgeon va sobreviure a la moció de censura tory d’ahir, però ha quedat molt debilitada.
Dues ànimes en al partit
El suport a la independència, que semblava imparable fa tres mesos, ha caigut del 57% (en 20 sondejos consecutius) al 49% en les últimes enquestes. Hi hauria dues raons que ho explicarien: l’èxit del programa de vacunació de Johnson, que li ha fet recuperar popularitat, ja que bona part de l’auge de l’independentisme estava relacionat amb el bon cartell de Sturgeon per la seva gestió de la pandèmia, i el cas Salmond. Els unionistes han recuperat terreny no per mèrits propis, sinó per haver sabut treure rèdit de les disputes i els dubtes interns de l’SNP sobre com arribar a la independència. Per un cantó, hi ha els més moderats, entre els quals Sturgeon i la ministra de Finances, Kate Forbes, partidaris d’arribar gradualment a la independència, pas a pas, i de manera legal. A l’altre cantó, hi ha els més radicals, que volen trencar amb el Regne Unit com més aviat millor. Entre aquests, hi ha alguns dels principals aliats de Salmond, com ara Joanna Cherry, que va ser apartada del seu càrrec de portaveu de Justícia a Londres per Sturgeon el mes passat; el líder de l’SNP al Parlament de Westminster, Ian Blackford, i diputats com ara Kenny McAskill, que han criticat obertament Sturgeon durant els últims mesos.
Hi ha també al partit diputats que volen que, fins i tot, les eleccions del 6 de maig serveixin de referèndum. Els últims mesos s’han creat dos nous partits independentistes que es presentaran als comicis i que podrien dividir encara més els nacionalistes, perquè es podrien quedar votants i no aconseguir escons. Els partits unionistes estan aprofitant aquesta mala maror per crear més incertesa. Sturgeon té sis mesos per redreçar la situació i tornar a unir l’independentisme abans dels decisius comicis de maig.
