En marxa el primer pla per definir la regió metropolitana
Els plans estratègics de Barcelona, fins ara, no havien sortit de l’àrea metropolitana
El projecte, que s’ha de cloure la primavera de l’any vinent, s’obre ara als municipis de la segona corona
Com es disposarà d’habitatge digne, adequat i assequible articulant, alhora, una metròpoli, la regió metropolitana de Barcelona, territorialment cohesionada? Com s’avançarà en la reconstrucció col·lectiva de drets bàsics com l’aigua i l’energia? Pot ser la renda bàsica universal, o un instrument similar, una solució a aquestes problemàtiques? Aquestes són només algunes de les qüestions que es posaran sobre la taula en la jornada que, avui, dona el tret de sortida al pla estratègic que ha de dissenyar com ha de ser la regió metropolitana de Barcelona l’any 2030. El pla participatiu que li ha de donar forma s’anomena Barcelona demà. Compromís metropolità 2030 i té com a principal novetat que, per primer cop, el pla no es queda a Barcelona ciutat o als 36 municipis de l’àrea metropolitana de Barcelona (els 18 de la primera corona i els 18 de la segona), uns 3,3 milions d’habitants, sinó que s’ha obert a 164 municipis de les comarques del Barcelonès, el Baix Llobregat, el Vallès Occidental, el Vallès Oriental, el Maresme, el Garraf i l’Alt Penedès. Per primer cop, doncs, els municipis de la segona corona, que sumen uns 2,2 milions d’habitants i tenen, per exemple, tres de les ciutats amb més habitants de Catalunya –Terrassa, Sabadell o Mataró–, participaran en l’elaboració del pla.
El mes de juny passat, l’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, acompanyada dels alcaldes de Terrassa, (Jordi Ballart), Granollers (Josep Mayoral) i Mataró (David Bote), va anunciar aquest canvi de cara al disseny del futur de la gran metròpoli. “La ciutat real des de fa dècades no és el terme municipal de Barcelona sinó tot el territori metropolità”, va assegurar llavors Colau, després d’admetre que l’accés a l’habitatge, la segregació territorial, la mobilitat, el model econòmic o el cultural són alguns dels debats que afecten els municipis des d’una mirada “compartida”. L’alcaldessa va defensar que caminar cap a un pacte a escala de regió metropolitana “no és només una qüestió de justícia”, sinó que hi ha la consciència que cal afrontar els grans reptes “des de la cooperació”.
Tot i la presència d’alcaldes de la segona corona en la roda de premsa en què es va anunciar aquest canvi, i que l’associació Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB), l’entitat que l’ha de desenvolupar, aprovés el seu pla de treball a principis d’aquest mes d’abril, els municipis de la segona corona volen anar més enllà i han iniciat els tràmits per constituir-se en entitat per tenir el mateix estatus que tenen l’Ajuntament de Barcelona o l’Àrea Metropolitana de Barcelona en aquest procés.
Més de 400 entitats
Segons ha fet públic el PEMB, ja han mostrat interès a participar en el debat 428 organitzacions del conjunt del territori metropolità. El procés participatiu, de fet, s’inicia avui amb la jornada de la Metròpoli Cohesionada, la primera dels cicles metropolitans al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB). Hi haurà tres taules de debat i un diàleg amb ponents com Hilary Cottam, de l’Institute for Innovation and Public Purpose; Valérie Lenain, del Métropole du Grand Paris, i Sorcha Edwards, de Housing Europe. En el pla s’han previst debats sobre sis punts agrupats en quatre cicles, que duraran, cadascun, tres setmanes. El PEMB preveu validar el nou pla estratègic durant la primavera del 2022.
LA XIFRA
La segona, a Terrassa
La Masia Freixa de Terrassa serà el marc, el dia 4 de maig, de la segona sessió del cicle de la Metròpoli Cohesionada, el que es posa en marxa demà, batejat pels organitzadors com Viure i conviure. La tria de la seu té a veure amb la voluntat que els municipis de la segona corona també siguin protagonistes del nou pla estratègic Barcelona 2030. La jornada, que versarà sobre població, habitatge i drets socials, l’obriran l’alcalde de Terrassa, Jordi Ballart, i la diputada delegada de Cohesió Social, Ciutadania i Benestar de la Diputació de Barcelona i alcaldessa de Sant Boi de Llobregat, Lluïsa Moret. En el primer debat, Habitatge i reconeixement de drets, hi participaran, entre altres, la directora de la Cooperativa Obrera de Viviendas del Prat de Llobregat, Dolors Camats. La jornada també inclou dues taules rodones més: Equilibri i integració territorial i Equitat social en contextos canviants.
