Progressen adequadament
Aragonès i Junqueras es reuneixen amb Sànchez i Artadi durant quatre hores a Lledoners i enfilen un acord per al disseny d’un govern de coalició
Optimisme moderat a ERC i Junts, tot i que no aconsegueixen tancar el consens estratègic
Ni va ser la cimera definitiva ni es van desencallar tots els esculls que encara hi ha, però la reunió d’ahir a Lledoners al màxim nivell entre ERC i Junts va suposar un pas important vers l’acord en unes converses que no s’acaben de tancar, però que progressen adequadament. Després de vora quatre hores de reunió –van entrar a les cinc i van sortir a les nou del vespre, l’hora límit per a les visites a la presó– les dues forces emetien un comunicat conjunt en què valoraven “positivament” la trobada i es conjuraven a “continuar treballant” per “fer” un govern independentista liderat per Pere Aragonès. Ara sí, un govern de coalició s’entén.
La reunió, en què a més del candidat hi havia el president, Oriol Junqueras, i el diputat Josep Maria Jové, per part d’ERC, i el secretari general, Jordi Sànchez; la vicepresidenta, Elsa Artadi, i el diputat Josep Rius, per JxCat, va servir per abordar per primer cop la proposta d’estructura de govern que ahir van presentar els republicans, si bé també es van repassar “altres temes encara pendents de tancar”, segons la nota. Entre aquests, concretaven fonts d’ERC, la qüestió estratègica, que continua dificultant l’entesa. “No s’ha tancat”, admetien. Les mateixes fonts no aventuraven encara un acord imminent i, per tant, es fa difícil pensar que el rubriquin abans de la data límit de l’1 de maig que s’havien posat, però reconeixien que la negociació ahir havia anat a millor. “Ha anat bé, tres hores pencant”, confirmaven també fonts de Junts.
De fet, tots dos grups ja havien coincidit la vigília a relativitzar la importància de la trobada, tot i que era la primera en què participava Aragonès i la de més alt nivell que han celebrat amb part dels equips negociadors. Al migdia, la consellera de la Presidència, Meritxell Budó, l’havia qualificat també com “una reunió més en el marc de les negociacions”. “Cal retirar-les del soroll mediàtic perquè els equips de negociació puguin treballar i assolir un bon acord que garanteixi estabilitat de la legislatura”, tancava Budó, a qui no li fa res que “es prenguin el temps necessari”. Això faran a partir d’avui mateix, quan continuaran les trobades per anar afinant els acords.
Avanços programàtics
Cimera d’ahir a banda, ERC i Junts ja han anat avançant els últims dies en grups de treball programàtics formats la setmana passada. Dilluns a la tarda, per exemple, van donar per “gairebé tancats” els mecanismes de coordinació i seguiment de l’eventual pacte, i van indicar que les converses pel pla de govern estan “avançades”. També explicaven que l’eix social “està encarrilat” i que també s’ha avançat en territori, en espera d’enfilar ara el camp econòmic. Fonts de tots dos apuntades per l’ACN ja admetien que cal treballar per “acostar posicions” en el camp estratègic, i en concret en el paper que ha de tenir el Consell per la República, que ERC reitera que no vol que “tuteli” el govern ni el seu grup al Congrés. L’exconseller a l’exili Toni Comín puntualitzava ahir a Nació Digital que aquest òrgan ha de tenir un paper “complementari”, ja que va néixer “per fer el que la Generalitat no vol o no pot fer”. “Si algú tutela Aragonès, en tot cas, segur que no serà el Consell per la República”, subratllava.
La CUP colla
Ahir al migdia, la CUP havia menat pressa a una entesa entre ERC i Junts, que, segons lamentava el diputat Xavier Pellicer, “continuen absolutament encallats als despatxos, d’esquena a la ciutadania i les entitats socials”. “Estem en una situació de múltiples emergències de país, cal donar-hi resposta de manera urgent i prioritària, anem tardíssim”, denunciava, mentre evitava comentar ultimàtums que segons ell només obeeixen a “qüestions tacticistes” dels partits. Els cupaires, que no veurien malament un govern d’ERC en solitari si això serveix per endegar la legislatura, confiaven que la reunió de Lledoners servís per assolir l’acord. “Si volem avançar calen cimeres de país, i no de partit”, advertia, això sí, Pellicer, que es posava a disposició en el que fos necessari per ajudar a desencallar la negociació.
En paral·lel a les converses entre ERC i Junts, la CUP manté contactes bilaterals per separat amb uns i altres –de fet, fins i tot amb els comuns– per anar fent feina en el vessant programàtic. Amb els republicans, així, tenen diversos grups de treball oberts per aprofundir en aspectes del “pacte de mínims” a què van arribar, en diversos àmbits sectorials. Amb Junts s’hi van reunir la setmana passada, i tenen més reunions previstes aquesta, per tractar punts com ara la renda bàsica –en què els juntaires havien expressat reserves– i altres “hemorràgies” urgents de resoldre com ara els desnonaments. Fins i tot ja van fer una reunió a tres bandes específica sobre les polítiques d’interior, la prohibició de les bales de foam i la retirada d’acusacions particulars contra independentistes, que va ser profitosa, segons Pellicer, tot i que caldrà el canvi de govern per veure’ls reflectits. “Es comencen a donar els mínims que ja queden recollits en l’acord amb ERC”, es congratulava, si bé alertava que encara hi ha un últim vessant a acordar, l’estratègic. “L’Estat no afluixa, i cal un gir de 180 graus per tornar a creuar una situació de ruptura”, avisava en aquest sentit.
Fins i tot el coordinador de la pròxima assemblea general del PDeCAT, Genís Boadella, va reivindicar ahir que, tot i ser extraparlamentari, el partit també es compta en la majoria de vot independentista, i reclamava que se’l tingui com a interlocutor a l’hora de consensuar estratègies. “Farem valdre l’espai polític que representem, creiem que el país el necessita; ens sentim partícips del 52% i de l’estratègia política que es pugui desenvolupar”, indicava.
Pel seu cantó, En Comú Podem insistia que ERC i Junts “no s’entenen” i que, si acaben pactant, serà “el govern de la resignació”. Els comuns allarguen la mà als republicans per formar un govern d’esquerres, sobretot a partir de dissabte si no pacten amb Junts.
El PSC i ERC proposen els seus senadors
El PSC va anunciar ahir que els tres noms que proposarà per a la votació del Parlament com a senadors de designació autonòmica seran els del regidor tortosí Manel de la Vega, que de fet ja ho era; el de l’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, i el de la regidora balaguerina Lorena González. Amb la proposta, ressalten, es garanteix el criteri de representació territorial que defineix la cambra. També ERC va fer públics els tres noms que proposa, que són el del professor vigatà Josep Maria Reniu, el de l’advocat barceloní Pau Furriol, un dels defensors dels detinguts per l’1-O, i el de la mestra barcelonina Adelina Escandell, que repeteix. Qui no repetirà en canvi és Bernat Picornell, que per decisió personal i consensuada amb la direcció plega del Senat després de cinc anys. Junts ja va anunciar dilluns que continuaran els seus dos senadors actuals, Josep Lluís Cleries i Assumpció Castellví. El repartiment, ratificat dilluns per la mesa, és fruit de la fórmula Imperialis, que dona més pes als grups grans i deixa així Vox sense senador.
